Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Manuel Peleguer i Tossar
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Professor a l’Acadèmia de Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit Documentat del 1777 al 1813 Féu les làmines del Quixot de Barcelona 1808-14, retratà fra Gabriel Ferrandis , el PFrancesc Costa , etc, i féu també medalles commemoratives de Godoy 1807 i de la visita dels reis 1802, entre altres
Thomas Eakins
The Biglen Brothers (1873), de Thomas Eakins
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà, seguidor de Fortuny a París i deixeble de Gérôme (1866).
De retorn a Filadèlfia 1870, estudià anatomia al Jefferson Medical Center, on es conserva The Groiss Clinic 1875 Professor titular a l’Academy of Fine Arts de Pennsilvània 1879, hi introduí mètodes naturalistes que foren puritanament combatuts Amic de Walt Whitman, el retratà el 1887 Academy, Pennsilvània També conreà l’escultura
Josep Galofre i Coma
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Barcelona i a Roma Exposà a Barcelona, a Madrid i a París S'especialitzà en retrat i pintura d’història A Roma féu retrats de Pius IX —sembla que fou el primer artista que el retratà—, un dels quals li fou adquirit per Isabel II 1850 Conreà també la crítica d’art
Jean de Bruges
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor flamenc Jan Bondolf (o Bandol).
Treballà per a Carles V de França 1368, que retratà en una bíblia de la Haia El 1373, essent pintor del comte d’Armanyac, pintà a Catalunya un retaule, que deixà inacabat, cosa que motivà que Pere III demanés al comte el seu empresonament Feu els cartons de la tapisseria de l’Apocalipsi d’Angers 1376-1400
Henri Martin
Pintura
Pintor.
Deixeble de JPLaurens a París Adoptà el divisionisme, sense abandonar, però, el món de l’art oficial Alternà un plàcid naturalisme amb un simbolisme místic És autor de grans conjunts murals a l’Hôtel de Ville i a la Sorbona de París, a l’alcaldia de Marsella, al Capitoli de Tolosa —on retratà originalment diversos contemporanis—, etc
Hippolyte Flandrin
Pintura
Pintor romàntic francès.
Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi
fra Bartolomeo della Porta
Pintura
Pintor italià, deixeble de Cosimo Rosselli.
El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael
Julia Margaret Cameron
Fotografia
Fotògrafa anglesa.
Es dedicà a la fotografia els darrers anys de la seva vida els primers treballs daten del 1864, durant una temporada de residència a l’illa de Wight i sempre amb un afany purament recreatiu Retratà les seves amistats i realitzà composicions amb grups de personatges Malgrat que es tracta d’obres no gaire reeixides tècnicament, són testimonis molt representatius de l’estètica decadentista i prerafaelita aplicada a la fotografia
Rafael Esteve i Vilella

Rafael Esteve i Vilella, retrat fet per Goya
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fill de Josep Esteve i Bonet Format a Sant Carles, fou deixeble de Manuel Monfort Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles 1796 i gravador de cambra de Carles IV 1802 i de Ferran VII 1818 Presentà a l’exposició de París del 1839 una còpia de Les aigües de Moisès de Murillo —que havia fet directament a Sevilla el 1822—, que li valgué la medalla d’or Retratà, entre altres, José Palafox
Loïe Fuller
Dansa i ball
Dansarina nord-americana.
La seva dansa serpentina , que presentà el 1889, esdevingué una representació vivent de l’estètica modernista, i diversos artistes la retrataren en acció Tolouse-Lautrec, Chéret, Rodin, PRoche, Raoul Larche Actuà als EUA, a París i a Londres —on es retirà, el 1917—, i el 1902 anà a Barcelona, on Ramon Casas la retratà Identificava el seu art gairebé amb una mística Tingué com a deixebla Isadora Duncan Publicà l’autobiografia Fifteen Years of a Dancer's Life 1913