Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Rued Immanuel Langgard
Música
Compositor i organista danès.
Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’atonalisme, visible…
John Mikkelsen Lauridsen
Futbol
Futbolista.
Migcampista que fitxà pel RCD Espanyol a mitjan temporada 1981-82, procedent de l’Esbjerg danès Jugà a l’equip blanc-i-blau fins a l’edició 1987-88, disputà 213 partits de Lliga i marcà 26 gols Formà part de l’equip que arribà a la final de la Copa de la UEFA la temporada 1987-88 Amb la selecció danesa fou 27 vegades internacional, marcà 3 gols i disputà l’Eurocopa 1984
Kjeld Abell
Teatre
Dramaturg danès.
Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor
Anders Bording
Literatura danesa
Poeta danès.
Fundà la revista mensual “Den Danske Mercurius”, escrita en vers alexandrí Pòstumament, hom li publicà Poëtiske Skrifter 1735
Dinamarca Meridional
Divisió administrativa
Regió de Dinamarca situada al sector sur de la península de Jutlàndia i la illa de Fiònia; la capital és Vejle.
Establerta l’1 de gener del 2007 per la reforma municipal danesa que va substituir els antics amt , inclou els antics districtes Fiònia, Ribe i Sønderjylland i la part sud del de Vejle
Antoni Campmajó Pujolà
Esport general
Dirigent esportiu.
Primer president de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat el 1931 El 1932 promogué, juntament amb Salvador Ribé, alcalde de Sabadell, la construcció de l’actual Aeròdrom de Sabadell, que fou inaugurat a l’agost del 1934
La Voz de Menorca
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Maó l’1 d’octubre de 1906 com a portaveu del Partit d’Unió Republicana.
Succeí El Liberal 1881-1906 i en foren directors Miquel Seguí, Miquel Ribé i Capó i Joan Manent i Victory, que en fou també propietari i que li donà un gran impuls Durant la guerra civil l’empresa fou collectivitzada, i el diari fou convertit en òrgan de la Confederació Regional del Treball de la CNT Deixà d’aparèixer el 8 de febrer de 1939
Margarida Caldentey
Atletisme
Atleta especialitzada en velocitat.
Obtingué el rècord de Catalunya de 4 × 100 m amb l’equip Institut Escola de Barcelona 1936, amb un temps de 58,4 s L’esclat de la Guerra Civil Espanyola no impedí que fos una de les poques noies catalanes que participaren, juntament amb Carme Ribé en l’Olimpíada Popular, disputada a la ciutat belga d’Anvers, el juliol del 1937, en què un equip català participà en nou disciplines
Maria Rosa de Navas i Escuder
Arts decoratives
Ceramista.
Neta de Miquel Escuder i Castellà Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l’acadèmia Baixas Josep Guardiola l’animà en els seus inicis S’especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d’una gran qualitat Treballà a Sèvres Exposà individualment a Barcelona des del 1950, a Madrid i a París Té el premi de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de l’exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968 Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé
Història de Catalunya Salvat
Historiografia catalana
Obra promoguda per l’editorial Salvat l’any 1978. Josep Maria Salrach en fou el director editorial, i el consell assessor era format per R. Aramon, J. Benet, P. Bohigas, M. Coll i Alentorn, E. Giralt, J. Mercader, J. Rubió, M. Sanchis i J. Sobrequés.
Fou la primera obra collectiva sobre la història de Catalunya editada després del franquisme Consta de sis volums, que comprenen des de les primeres ocupacions al territori de l’actual Catalunya fins a la dècada del 1970, i el text és acompanyat d’imatges, quadres i mapes El coordinador del primer volum, que inclou des del paleolític fins a la conquesta islàmica, fou Maluquer de Motes i comptà amb la collaboració, entre d’altres, de D Bramon, E Junyent, MLl Pericot, M Riu i M Tarradell El coordinador del segon volum s VIII al XII fou M Riu i hi treballaren A Altisent, C Batlle, G Feliu, AM…