Resultats de la cerca

Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija Ivanovna…

El nucli del terme és San Clodio

Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles Alfaro 2005 Les…

Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit…

Començà a jugar al Tennis Brisamar de Coma-ruga i també al Masia Blanca, el Club Tennis Vendrell i el Reial Club de Tennis Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil i cadet 1973, d’Europa cadet 1977 i de l’Orange Bowl 1978 Com a professional guanyà el Challenger d’Agadir 1985 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1988 Passà a exercir d’entrenador Dirigí Tomàs Carbonell, Francis Roig, Carles Costa, Fernando Vicente i Beto Martín, però els seus grans èxits arribaren amb Arantxa Sánchez Vicario, a la qual situà com a número 1 del món en les dues temporades que l’entrenà 1994-…

Vinculada al Centre de Recuperació i Investigacions Submarines, l’any 1954 esdevingué la primera dona titular d’una llicència de capbussadora de primera classe