Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
termes romanes de Caldes de Malavella
Estació termal romana de Caldes de Malavella (la Selva).
És coneguda a les fonts clàssiques amb el nom d' Aquae Voconiae Les restes arqueològiques, entorn d’una gran piscina central, formaven part d’un santuari ibèric que, en època romana, estava dedicat al déu Apollo Les installacions rebien l’aigua d’una font termal considerada sagrada i a la qual s’atribuïen propietats medicinals
Primers testimonis de les reformes viàries romanes
Els milliaris dels procònsols M Sergi i Q Fabi apareguts prop d’Ausa Vic i Ilerda Lleida són els primers testimonis de les reformes viàries romanes 120 aC-110 aC
Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània
Comença la retirada de les legions romanes presents a Hispània, que són enviades a les fronteres limes
Caldes de Malavella
Termes romanes de Caldes de Malavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte amb el Gironès.
Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…
Alecu Russo
Literatura
Escriptor romanès.
Després del moviment revolucionari del 1848 s’exilià a París amb Kogalniceanu, Alecsandri i Balcescu, amb els quals publicà la revista La Roumanie future Escriví el poema Le chant de la Roumanie 1851, que Balcescu li traduí al romanès Tornat al seu país, exercí com a advocat i escriví nombrosos articles, la major part en francès El 1908 foren publicats en un volum Ecrits , que, traduïts al romanès, exerciren una notable influència en el renaixement de la literatura romanesa
George Coşbuc
Literatura
Poeta romanès.
Recopilà poemes populars La seva obra original canta la pagesia a Balade şi Idile 1893 i Fire de tort ‘Fils de teixit’, 1896 Traduí al romanès la Divina Comèdia
Alexandru Macedonski
Literatura
Escriptor romanès.
Fundador de la revista Literatorul 1880, sota la influència evident dels corrents simbolistes francesos, és considerat el precursor del simbolisme romanès Escriví Poezii “Poemes”, 1882, una sèrie d’onze Nopţi “Nits”, a partir del 1882, Excelsior 1895, Flori sacre 1912 i Poema rondelurilor “Poema del rondós”, 1927
Sever Pop
Lingüística i sociolingüística
Lingüista romanès.
Fou professor a les universitats de Cernăuţi o Černivci i Bucarest 1940 i, després de l’exili, a la de Lovaina 1948, on fundà el Centre Internacional de Dialectologia General 1951 i la revista Orbis 1952 Conreà la geografia lingüística És autor de La Dialectologie 1950, sobre mètodes de l’estudi dialectal, i intervingué en la preparació de l’Atles Lingüístic Romanès 1938-42
Eugen Barbu
Literatura
Novel·lista romanès.
Començà amb Groapa ‘La rasa’, 1957, novella situada als ravals de Bucarest durant la Primera Guerra Mundial, en la qual mostrà alguns aspectes naturalistes, per a evolucionar cap a la creació de novelles — Soseava Nordului ‘La Calçada del Nord’, 1959, Facerea lumii ‘Que es faci la llum’, 1964, Incognito 1978, etc— i contes — Tereza 1961— de crítica social Partidari del règim comunista romanès 1948-89, el 1990 fou exclòs de la Unió d’Escriptors Romanesos
Ion Creangă
Literatura
Escriptor romanès.
D’origen rural, es dedicà a l’ensenyament i a la literatura Participà en el grup literari Junimea ‘Joventut’, a la revista del qual, “Convorbiri literare” “Colloquis literaris”, publicà tota la seva obra És autor d' Amintirilor din copilarie “Records d’infantesa’, narració de base autobiogràfica, on presenta les condicions de vida de la pagesia de Moldàvia al s XIX, i de Poveştile ‘Contes’, recull de contes de folklore universal traslladats a l’ambient romanès