Resultats de la cerca

Conegut com a Ventura Porta i Rosés Collaborador de Ràdio Barcelona, i des del 1981 d’Ona Cultural, en la producció de programes per a les emissions catalanes Es dedicà especialment al teatre amb les obres L’àmfora 1960, Quan no sigui amb tu 1964, Viatge de nuvis 1969, Un pagès de Barcelona 1970, Funció al Liceu 1971, No totes les flors són de plàstic 1978, Dies clars vora l’estany 1980, Criatura meva 1984 i El rastre de la guineu 1986, entre d’altres

Decaigué molt a causa de la Pesta Negra del 1348, i el 1368 les tres úniques monges s’uniren amb les de Sant Joan de l’Erm i les de Matella Al segle XV es fusionà amb el monestir de Sant Daniel de Girona

Declarada conjunt historicoartístic l'any 1961, hi destaca la monumental Porta de Mar És un recinte de 131480 m 2 que aplega vestigis de diferents ocupacions des del segle IV aC El seu interior hi ha un important jaciment arqueològic amb restes del barri hellenístic de la colònia grega de Rhode segles IV i III aC, de la villa romana segles II aC i VI dC, de la necròpolis paleocrisitana, d’edificis d’època visigoda, del monestir romànic llombard de Santa Maria segle XI i del nucli urbà fortificat medieval, i dels diferents edificis militars de la darrera ocupació del segle XVI Alberga, a més,…

L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han…

Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta 6-16 de novembre de 1808 Els defensors, manats pel governador interí Pedro O'Daly, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d’armes i queviures, els defensors capitularen 5 de desembre de 1808

Se situa entre el far de Santa Margarida, a la desembocadura del Riu Gran, i el far de Roses, a la punta de la Bateria Completament urbanitzada, acull el port de Roses

Fundat el 1921 amb el nom de Centre d’Esports de Roses, el primer president fou Primitiu Salamó i Dunjó El 1940 fou refundat per Pere Guitart i Sallés, que, sota el seu mandat, canvià la denominació del club per l’actual, i el 1978 es catalanitzà Els anys quaranta fou campió provincial d’afeccionats dos anys seguits A partir del 1961 passà a jugar al camp municipal Díaz Pacheco, i algunes temporades milità a la divisió preferent Des del 1985 juga a l’estadi municipal de Roses Té escola de futbol base i set equips en categories inferiors El 2010 el primer equip…

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

Començà a jugar al CT Barcino, on desenvolupà tota la carrera esportiva Amb catorze anys aconseguí el primer dels 25 títols de campiona d’Espanya absoluta que acumulà entre els anys 1969 i 1982 Entre Campionats d’Espanya, de Catalunya, de la Lliga i de Barcelona, conquerí 59 títols absoluts En els Campionats d’Espanya guanyà 7 vegades el títol individual 1969, 1971, 1972, 1973, 1976, 1977, 1980, a més de 9 per equips 1971, 1972, 1973, 1976, 1977, 1980, 1981, 1983, 1984, 6 en mixtos quatre amb el seu germà Josep i 3 en dobles En els Campionats de Barcelona aconseguí 25 títols, 10 d’individuals…

Desenvolupà tota la carrera al CT Barcino, al costat de la seva germana Pilar Fou nou cops campió d’Espanya en les quatre disciplines 1973-82 dos en individuals, dos per equips, quatre en mixtos i un en dobles Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1973, 1979, 1981 i quatre Campionats d’Europa 1974, 1976, 1978, 1980 Fou també campió de Barcelona 1973