Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
Bernard Arnaud, maire de Perpinyà
Bernard Arnaud, gran propietari rural i membre de l’antiga classe dirigent rossellonesa, és nomenat maire de Perpinyà
Josep Coll
Escultura
Escultor autodidacte, conegut per Han Coll.
Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes
Joan Narach
Literatura catalana
Poeta.
Collaborador de diverses revistes rosselloneses, reuní la seva obra en el recull Flors d’hivern 1934 La seva poesia, d’un llenguatge molt pur, centrada en la família, la llar i el record, ha estat redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa
el Rard
Riu
Curs d’aigua del Rosselló, de règim torrencial, que neix als Aspres, prop d’Oms (Rosselló); en el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana (a Forques).
Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sobola i l’antic castell de Rard, i prop de Pollestres rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, la Canta-rana, i, després de travessar la plana rossellonesa vora Salelles, desguassa a l’estany de Sant Nazari
els Aspres
Vista de la part alta dels Aspres
© Fototeca.cat
Zona muntanyosa al SW del Rosselló limitada al N pel Riberal, a l’W pel Conflent i al S pel Vallespir, constituïda per les formacions terminals paleozoiques de la zona axial pirinenca i el seu contacte amb la plana rossellonesa del Terciari superior que en aquest lloc forma una sèrie de plataformes seques (d’aquí el seu nom) aixecades entre els 40 i els 140 m d’altitud a causa de moviments tectònics recents.
La vinya és el conreu dominant i una riquesa important, bé que recentment hom hi ha introduït el conreu d’albercoquers resten encara claps d’alzines sureres, que abans cobrien aquesta regió muntanyosa, i algunes oliveres La vinya dels Aspres és esmerçada en l’elaboració d’aperitius i de vins generosos amb la denominació de Rosselló dels Aspres és coneguda una zona del Rosselló i del Vallespir amb una petita part del Conflent al voltant de Vinçà, entre la Tet i l’Albera, exclosa la Marenda, que ocupava 1964 9 980 ha, el 1980 descendí a 560 ha i que produeix vi de qualitat superior el vi dolç…
Albert Cazes
Historiografia
Prevere i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1948, fou rector de la parròquia de Vilafranca de Conflent, on exercí fins el 2006 i en remodelà l’església de Sant Jaume Especialista en heràldica rossellonesa, publicà estudis a les revistes CERCA , Conflent , etc i fou autor de nombroses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent Fou condecorat amb l’Orde de Cavaller de les Palmes Acadèmiques
Edmon Bartissol
Enginyer occità.
Projectà les centrals elèctriques de Perpinyà i de Vinçà Projectà de convertir Perpinyà en una estació termal i balneària amb l’aigua del Voló i de la Presta Treballà en la construcció del ferrocarril de Narbona a Perpinyà 1860, en les obres del canal de Suez 1866-70 i en diverses línies ferroviàries Intervingué activament en la política rossellonesa, i el 1902 fou elegit diputat
La moneda del comtat de Rosselló
Art romànic
El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I 931-991, que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló 991-1013 La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada * A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris De fet, des del temps de Botet i Sisó * , només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II Tot això a desgrat…
Josep Deloncle
Antropologia
Folklorista.
Fundador 1963 i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló
Onofre Martí de Rocabertí i de Rocabertí
Història
Vescomte de Rocabertí (Onofre Martí I).
Fill i successor del vescomte Felip DalmauII En temps de Carles I i Felip II de Castella, cooperà en la defensa del Rosselló contra els francesos i de la costa rossellonesa contra els pirates barbarescs Amb Joan de Boixadors finançà 1544 la construcció de l’església de Betlem de Barcelona A la mort del seu parent Llorenç de Rocabertí, baró de Sant Llorenç de la Muga, sense descendència 1562, li fou adjudicada aquesta baronia que havia estat separada de la branca vescomtal el 1483