Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’…

Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara Souvenirs…

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…

Vida i obra Es donà a conèixer com a poeta amb  La fi del fil 1973, premi Carles Riba 1972, obra a la qual seguí Les elegies del marrec 1973, Fràgil 1979 i Oratori 2004, premi Ausiàs March Premiat amb el premi Ciutat de Barcelona el 1974 i l’Englantina d’Or en els Jocs Florals de Barcelona 1981, fou cofundador de la collecció de poesia “Llibres del Mall” 1973 Com a dramaturg, el 1980 guanyà el premi Ciutat de Granollers amb Els intrusos 1981 S’ha destacat com a traductor d’obres teatrals Cyrano de Bergerac , 1985 d’E Rostand, premi nacional de teatre JM de Sagarra 1984 El Mikado…

Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a …

S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…

Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure del qual forma part des del 2002 i d’altres Debutà com a professional a Tàlem , de Sergi Belbel 1990, sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar , d’Àngel Guimerà 1991, premi de l’AADC Altres muntatges remarcables són  El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare direcció de Calixto Bieito, 1991  Lo desengany , de Francesc Fontanella direcció de Domènech Reixach, 1992  De poble en poble ,…

Inicià les seves activitats teatrals a l’ADB, i el 1959 anà a França, on es formà al Centre Dramàtic de l’Est d’Estrasburg Al Théâtre National Populaire francès assolí un prestigi notable, que el portà a ocupar el primer lloc al Théâtre de la Ville, a París El 1980 s’integrà a la Comédie-Française , on protagonitzà nombroses obres, entre les quals el Don Juan de Molière 1982 Retornat a Barcelona, el 1984 hi formà companyia pròpia, amb seu al Teatre Poliorama, on dirigí i, sovint, interpretà Una jornada particular , d’Ettore Scola 1984, Cyrano de Bergerac , d’Edmon Rostand 1985,…

Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són precedents literaris…

Comencà la seva formació fent teatre amateur als Lluïsos d’Horta i després passà a formar part del teatre independent amb la companyia Teatre de l’Escorpí El 1976 fou membre fundador del Teatre Lliure , on desenvolupà la seva trajectòria professional intervenint en la major part dels espectacles i on adquirí una sòlida formació com a actor en treballar amb directors com F Puigserver, Ll Pasqual, P Planella i C Gandolfo Simultàniament al seu treball professional, continuà la seva formació assistint a nombrosos cursos monogràfics a l’lnstitut del Teatre i també a l’escola HB Studio…