Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
rubricar
Escriure en vermell els títols o rúbriques (de les obres manuscrites o impreses).
Josep Mas i Domènech
Història
Erudit.
Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què destaca la…
Llibre de les nobleses dels reis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Compilació historicollegendària feta a mitjan segle XV pel barceloní Francesc (o Joan Francesc).
Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…
, ,
Joan Basset
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Actiu al primer terç del segle XV, apareix documentat dues vegades l’any 1424 fou contractat per a predicar la Quaresma a Cervera, i el 1434 el rei Alfons li escriví una carta des d’Agrigento recomanant-li un seu cambrer En el primer document s’especifica que pertanyia a l’orde de Santa Anna, originàriament la casa del Sant Sepulcre de Jerusalem La seva obra, integrada per vint-i-un poemes vint dels quals es conserven com a testimoni únic al Cançoner Vega Aguiló , s’inscriu estilísticament en la tradició posttrobadoresca de l’amor cortès, seguint en gran manera els dictats…
,
Furs de València
Història
Recopilació dels preceptes donats en les corts del Regne de València.
Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia del notari…
salve
Música
Antífona mariana, començada amb els mots Salve Regina, mater misericordiae, ’Déu vos salve, reina i mare de misericòrdia', que hom canta cada dia després de l’ofici de completes, llevat del temps pasqual, que es canta Regina coeli.
Abans de la simplificació de les rúbriques del breviari 1956, la salve es recitava o cantava després de cada hora canònica des de les primeres vespres de la Trinitat fins a la nona del dissabte abans d’advent El text es distribueix en sis frases i tres invocacions finals la melodia gregoriana, de to primer, és neumàtica des del segle XVII, però, se’n canta també una de sillàbica, d’Henry Du Mont, en to cinquè Ha estat atribuïda al monjo Hermann de Reichenau 1013-1054, a Ademar de Montelh m 1098 o també a Pedro de Mezonzo m 1002, bisbe de Santiago de Compostella Introduïda a Cluny el 1135,…
Antoni de Vallmanya
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era notari de professió i coneixedor dels clàssics La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486 Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències a personatges mitològics i de l’antiguitat clàssica…
,
Crònica
Literatura catalana
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Desenvolupament enciclopèdic Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a textos historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals de coneguts de la generació immediatament anterior a la seva i, algun cop, de…
La Veu del Canigó
Historiografia catalana
Revista cultural publicada a Perpinyà entre el 1910 i el 1914 i de la qual sortiren un total de 116 números.
Tingué un caràcter quinzenal fins al juliol del 1914 i, els darrers números, una periodicitat mensual La Veu del Canigó és presentada al primer número com una «gaseta de divulgació», adreçada al poble «que es manté al marge de les passions polítiques» Però, en filigrana d’aquesta declaració de principi, emana de la revista una concepció localista i “regionalista” de la catalanitat que s’exacerbà el 1914 « les petites patries sont fondues dans la grande Patrie française » La història, amb un centenar d’articles, més una trentena sobre fets d’actualitat, homes polítics o militars, és de fet un…
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre que acull diversos fons documentals relatius a la història de Barcelona, centrats pels fons antics de l’arxiu municipal.
L’origen de l’Arxiu Municipal de Barcelona és indestriable de la creació d’un govern municipal autònom pel rei Jaume I l’any 1249 El fet que aquesta institució no tingués inicialment una seu pròpia, propicià que els consellers es reunissin al convent de Santa Caterina, lloc on era habitual celebrar-hi les reunions els documents més essencials generats per la seva activitat de govern, sobretot els preuats privilegis, es guardaren en grans caixes de fusta dins de l’esmentada institució conventual L’any 1336 existia ja una rúbrica o índex d’aquests privilegis i dels altres documents arxivats a…