Resultats de la cerca
Es mostren 3154 resultats
sa Dragonera
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…
sa Porrassa
Caseria
Caseria del municipi de Calvià (Mallorca), prop de la costa, al SW de les urbanitzacions de Palmanova, de Magaluf i de sa Torre Nova de sa Porrassa, aquesta darrera, damunt el promontori (punta de sa Porrassa o de Pasqual Martí) que corona la torre nova de sa Porrassa (acabada de construir el 1616).
Al S d’aquesta punta, enfront de la cala de Magaluf, hi ha l' illot de sa Porrassa 36 m alt, on hi havia una altra torre, enrunada
sa Cala
Partida
Venda de l’antic quartó de Santa Eulàlia, actualment parròquia de Sant Vicent de sa Cala (poble també conegut amb el nom de sa Cala), del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), a l’extrem nord-oriental de l’illa.
És drenada pel torrent de sa Cala , que neix vora Sant Joan i desemboca a la cala de Sant Vicent dita també popularment sa Cala
sa Marjal
Sector o indret
Sector dels municipis de sa Pobla i Muro (Mallorca), proper a l’albufera d’Alcúdia.
Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la Universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats 1522 en el qual aquests foren derrotats Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat
sa Salrossa
Partida
Venda situada a la part meridional de la platja d’en Bossa, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), enfront de la parròquia de Sant Francesc de Paula, prop de ses Salines; en aquest sector la platja rep el nom de platja de sa Salrossa.
Al S, a la part rocallosa, hi ha la torre de sa Salrossa
sa Tuna
Torre de guaita i detall d’algunes cases de Sa Tuna, a Begur
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), situat a cala sa Tuna , al S de la cala d’Aiguafreda i tancada al S per la punta de Plom.
Antic barri de pescadors, és un conegut nucli turístic, amb un bon nombre de xalets
sa Marina
Sector costaner de migjorn de Mallorca comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària i inclinada a la mar des de la serra de Llevant ses Salines de Santanyí, Santanyí, Felanitx, Manacor, on rarament assoleix 4 km Hom ha considerat que cal excloure'n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de…
sa Palomera
Roca de sa Palomera, a Blanes
© Fototeca.cat
Petit tómbol de la costa de Blanes (Selva), que separa la platja de s’Abanell i la badia i port de Blanes.
És considerat tradicionalment el límit meridional de la Costa Brava
sa Mesquida
Vista general de sa Mesquida
© CIC-Moià
Cala
Cala de la costa oriental de Menorca, dins el municipi de Maó, al N de la ciutat.
En aquesta cala desembarcaren les forces franceses enviades per Richelieu per a ocupar l’illa El duc de Crillon hi feu, igualment, un desembarcament parcial amb les seves forces hispàniques
sa Tuna
Aspecte de la cala sa Tuna
© CIC-Moià
Cala
Cala del municipi de Begur (Baix Empordà), on s'erigit el barri homònim.