Resultats de la cerca
Es mostren 811 resultats
vici
Tecnologia
Guerxament de les posts procedents de rolls insuficientment secs.
Jordi Burgas Vergés
Bitlles
Jugador de bitlles catalanes i dirigent esportiu.
Com a jugador individual ha quedat en tercer lloc 2008 i segon lloc en el Campionat de Catalunya 2010 Com a membre de l’equip del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen fou subcampió del Campionat de Catalunya de Clubs 2007, i de la Copa Generalitat 2008, 2010 i campió de la Copa Generalitat 2009 Ha format part de la selecció catalana de bitlles Fundador del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen, en fou secretari i, des del març del 2009, n’és el president
fruit
Parts d’un fruit carnós
Botànica
Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb el pericarpi gruixut i de…
maleïda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les linàcies, de 5 a 40 cm d’alçària, de fulles linears, de flors blanques i de fruits en càpsula.
Creix en terrenys calcaris secs
flor de Sant Joan
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d’alçària, de fulles molt estretes i de capítols grocs.
Creix en matolls i en rosts secs
gasó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, cespitosa, de fulles lanceolades i de flors rosades, en glomèruls.
Es fa en prats secs de muntanya
ormí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles ovades, peciolades i crenades, i de flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes, les quals solen terminar en una coma de bràctees violades.
Creix en llocs secs de la regió mediterrània
tapissot
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 80 cm, de fulles capreolades, les inferiors simples i les superiors amb el raquis amplament alat i amb un o dos parells de folíols ovats; de flors d’un groc pàl·lid, grosses, solitàries o aparellades, i de llegums allargats i comprimits, amb dues ales dorsals.
Creix en llocs secs, a la regió mediterrània
herba del bàlsam
Herba del bàlsam
Guérin Nicolas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm, de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.
Creix en indrets secs i pedregosos de muntanya
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles lanceolades, densament peloses, i de flors de color blau fosc reticulades de violeta.
Creix en terrenys secs de l’Europa meridional