Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
decantació

Decantació a fi d’obtenir or
© iStockphoto.com/snokid
Química
Operació que consisteix a separar per gravetat dues o més substàncies immiscibles entre elles, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
A l’efecte d’eliminar les matèries sòlides que un líquid té en suspensió, hom deixa que caiguin i que s’acumulin en el fons Una vegada produïda aquesta separació, hom pot inclinar el decantador i deixar sobreeixir el líquid clar, lliure de sòlids, bé que modernament hom procedeix a aspirar-lo des d’una altura una mica superior a la interfície líquid-sòlid del sediment, o bé a retirar els sòlids per la part inferior Per decantació també poden ésser separats líquids immiscibles de diferent densitat, una vegada n'han estat separades ambdues fases
densitat relativa
Física
Quocient entre la densitat d’una substància i la densitat d’una substància de referència, mesurades ambdues en unes determinades condicions.
És, doncs, una magnitud adimensional En el cas dels gasos, hom acostuma a definir la densitat relativa com el quocient entre la densitat del gas i la de l’aire, mesurades ambdues a la mateixa temperatura i a la mateixa pressió En el cas dels sòlids i líquids, hom acostuma a definir-la com el quocient entre la densitat de la substància i la densitat de l’aigua a una temperatura de 4°C La densitat relativa dels sòlids és mesurada mitjançant la balança hidroestàtica, i la dels líquids mitjançant la balança hidroestàtica, la balança de Mohr, els areòmetres i els…
Édouard Roche
Astronomia
Astrònom llenguadocià.
Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous…
fogar
Física
Part d’un aparell per a la producció d’energia calorífica (forn, caldera, etc.) on es produeix la combustió.
De la forma del fogar depenen la composició dels gasos de combustió i la possibilitat de regular la quantitat de combustible consumit per unitat de temps Per als combustibles sòlids el fogar consisteix en un engraellat, horitzontal o inclinat, amb l’entrada d’aire per la part inferior i la sortida de gasos per la superior En alguns casos hom regula l’entrada d’aire fins al 60-70% del necessari, i el CO produït per la combustió incompleta es crema amb l’aire introduït per una entrada secundària disposada en el camí de sortida dels gasos Així hom obté temperatures més altes i més…
combustible

Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina,…
gasogen
Química
Aparell o instal·lació emprat per a produir un gas combustible.
N'hi ha de dos tipus els destinats a la producció d'acetilè per reacció del carbur de calci amb aigua i els emprats en la gasificació de combustibles sòlids Els primers eren propis de les antigues installacions domèstiques i eren emprats en l’obtenció de gas per a soldadura o per a ésser emprat com a primera matèria en la indústria química Avui, però, han caigut en desús a causa del millor rendiment del craqueig en l’obtenció d’acetilè i perquè aquest ha estat substituït per altres gasos en la combustió Els del segon tipus han estat emprats de vegades per a la locomoció d’…
mineral

Classificació dels minerals
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.
La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les…
hidrazona
Química
Nom genèric dels composts resultants de la reacció entre un aldehid o una cetona i un grup NH 2
de la hidrazina, segons les reaccions
.
Les hidrazones són sòlids cristallins poc solubles i difícilment hidrolitzables
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…