Resultats de la cerca

Tercera línia, s’inicià al Club Natació Barcelona Durant dos anys jugà al Rugby Club Cornellà Fou internacional amb la selecció espanyola 1975-76 Com a tècnic ha estat seleccionador català en totes les categories i dirigí el Futbol Club Barcelona que conquerí el títol de campió d’Espanya 1986 El 1999 fou un dels impulsors del Club de Rugbi Sant Cugat, tant com a tècnic del primer equip com dels infantils, amb els quals guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya

Amb la Societat de Pesca Esportiva de Torelló es proclamà campió d’Espanya de clubs 2012

Es formà a les categories inferiors del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Jugà la seva primera temporada com a sènior a l’Almacelles 2005-06 Retornà al club tarragoní 2006-11, i debutà a la Superlliga jugant en la posició de central El 2011 fitxà pel Club Voleibol Zaragoza, i fou semifinalista de la Copa del Rei En vòlei platja fou tres cops campió de Catalunya universitari fent parella amb el seu germà Carles

S’inicià el 2002 al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Formà part de la selecció catalana i el 2005 es proclamà campió d’Espanya juvenil Aquella mateixa temporada debutà amb el primer equip tarragoní a la Superlliga Jugà com a collocador a la primera plantilla del Sant Pere i Sant Pau 2008-11 Jugà també al Club Voleibol Zaragoza 2011-12, on fou semifinalista de la Copa del Rei, i a l’Eivissa 2012-13 Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata als Jocs Mediterranis 2009 En vòlei platja fou tres cops campió de Catalunya universitari fent parella amb el seu germà Xavier

Titulat mestre d’obres el 1868 i arquitecte el 1877 D’estil eclèctic i, de vegades, modernista, fou un dels arquitectes més sollicitats del seu temps Autor de nombroses cases a l’Eixample de Barcelona al carrer de Girona 112 1879, al passeig de Gràcia - carrer de Provença 1881, can Boada, a la Gran Via 346 1886, carrer de Lloria 43 1888, can Robert, a la Gran Via 350 1890, carrer de Rosselló 158 1896, passeig de Gràcia - carrer de Mallorca 1905 i can Vicenç Ferrer, a la plaça de Catalunya 1912 desapareguda També bastí la casa Buxareu, al xamfrà del carrer dels Àngels amb el de Fortuny 1878, i…

Ingressà com a nen cantor a l’escolania de la catedral de Tortosa, on fou deixeble del mestre de capella Joan A Nin i Serra El 1873 s’establí a Barcelona i, pensionat per les diputacions de Tarragona i Girona, pogué anar a Roma 1876 i a París 1877-78 El 1894 passà a Madrid, on el 1915 fou nomenat professor del conservatori Com a compositor deixà diverses òperes, com L’último abenzeraggio 1874, Quasimodo 1875, Cléopâtre 1878, Eda 1887, Mara 1889, I Pirinei basada en la trilogia Els Pirineus , de V Balaguer, 1893 estrenada al Liceu el 1902, La Celestina 1902, El comte Arnau 1904, amb text de…

Biografia Felip Pedrell es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra 1804-1867, músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles L’èxit de la seva òpera Quasimodo , estrenada al Liceu el 20 d’abril de 1874, impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a les diputacions catalanes una beca d’ampliació d’estudis a l’estranger per a Pedrell només les de Tarragona i…

Deixeble d’AQuintas, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa Féu nombroses tournées i escriví moltes sardanes És autor d’un llibre titulat Ballets populars catalans 1954 El seu germà Ismael Font i Sabaté Maials 1916, pintor, ha retratat diverses personalitats i ha illustrat García Lorca

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

Fill de Joaquim Ros i Bofarull Es va formar al costat del seu pare i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1950-57 La major part de la seva obra ha estat produida per encàrrec Sobresurten diversos treballs d’art públic A la ciutat de Barcelona es poden destacar la sèrie de monuments deguts a la iniciativa de l’Assemblea de Capitans de Iot entre els quals el dedicat al pati de vela, de 1972, el monument al pallasso parc d’atraccions de Montjuïc, 1972, aixi com els Cavalls desbocats del parc de la Trinitat 1993 A l’aeroport del Prat de Llobregat hi té el caracteristic Clavileño 1970 i al…