Resultats de la cerca

Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó Fraga Vila i castell de Fraga Fortificació del Murallot Castell d’Hagon Fortificació de Safranals Castell d’Almenarella Castell de Castelló Torre del Pilaret de Santa Quitèria Torre dels Frares Mequinensa Castell de Mequinensa Saidí Castell de Saidí Torrent de Cinca Castell de Torrent de Cinca Vilella de Cinca Castell de Vilella o el Castellàs

Mapa de les esglésies del Baix Cinca anteriors al 1300 J Salvadó Fraga Sant Pere de Fraga Sant Miquel de Fraga Santa Maria de Fraga Santa Margarida del Castell Santa Anna de Fraga Sant Julià de l’Hospital de Biars Sant Salvador de Cardell Sant Simó de Llitera Santa Maria de Mont-ral Església de Vermell Església de Torralba Mequinensa Santa Maria de Mequinensa Saidí Sant Joan de Saidí Torrent de Cinca Santa Maria Magdalena de Torrent Sant Salvador de Torrent Vilatge del Castellet de Sant Martí Vilella de Cinca Sant Llorenç de Vilella Sant Valeri

Neix a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribargorça, al S de Castellonroi La canalització té per objecte evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar l’aigua per al regatge especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant Des del seu origen segueix vers el SW pel mig de l’altiplà que separa les conques del Segre i del Cinca i desguassa en aquest darrer riu entre Saidí i Fraga Prop d’Almacelles, a la confluència amb la riera de Vallbona, que aflueix per la dreta, es troba la…

Compresa gairebé del tot dins el terme d’Alcarràs Segrià, és continuada vers el sud, més enllà del coll de Muixol, per la serra Pedregosa i separa l’antic terme de Vallmanya amb la resta del Segrià El canal de Saidí la segueix pel seu front occidental, i la séquia del Coscollar© , derivació d’aquell canal, per l’oriental

Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre Montmagastre 1234

Centre comercial dels nòmades del Sàhara i dels habitants de les muntanyes de l’Atles Fundada el 1062 per l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, assolí un gran desenvolupament durant el domini almohade edificació de la mesquita Kutubiyya, un dels monuments més importants de l’arquitectura islàmica del Magrib El 1269 caigué en poder dels benimerins Després dels xerifats saidí i alauí, durant el protectorat francès 1912-56 fou administrada per la família Ġlāwī, el darrer representant de la qual fou un dels caps instigadors de la deposició del soldà Muḥammad V 1953

La geografia Mequinensa el Baix Cinca, a la vora dreta del Segre © Fototecacat Cap de comarca, Fraga Al vessant nord de l’Ebre, comprèn els darrers relleus i les darreres terrasses de la Depressió Ibèrica fins a la vall de l’Ebre i l’aiguabarreig amb la seva canal afluent més important, la del Segre-Cinca Les canals dels tres rius esmentats s’encaixen de 100 a 200 m fins a 300 congost de l’Ebre als relleus tabulars dominants, en forma de cañón Això permet l’existència de franges alluvials situades a menys de 100 m sobre el nivell del mar, flanquejades intermitentment per terrasses i replans…

L’arqueòleg R Pita localitzà aquesta antiga fortalesa a uns quants quilòmetres al nord de Fraga, vora els masos de Carlets i de l’Urbà, dominant la plana de Mont-ral J Lladonosa, en canvi, la identificà amb la veïna torre coneguda com el Castellot La fortificació de Casteillon mot mossàrab devia tenir un paper en la famosa batalla de Fraga, en què els almoràvits derrotaren Alfons el Bataller 1134 Un conegut —i potser tardà— instrument del Llibre Verd de l’Arxiu Diocesà de Lleida, en assenyalar els termini antiqui llerde , diu el següent “ Et ascendit inde usque a Monfredel et usque ad…

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i…

Fou conseller, procurador i camarlenc 1389-1404 de la reina vídua Violant Estigué també al servei del rei Martí Durant l’interregne figurà en totes les comissions del parlament d’Aragó per a resoldre la successió Partidari de Ferran d’Antequera de qui, segons els partidaris de Lluís d’Anjou, estigué a sou, fou compromissari a Casp El rei Ferran el recompensà amb diners i amb el castell i el lloc d’Arcaine i la vila de Pertusa El 1413 participà en el setge de Balaguer El 1414 li fou encarregada la pacificació d’Aragó i la reforma municipal de Saragossa També fou conseller del rei Alfons, que…