Resultats de la cerca

Deixeble d’Anselm Barba, fou organista i mestre de capella de l’església de Betlem, a Barcelona Deixà un Repertori de música sacra , amb obres a diverses veus, per al culte, un Tantum ergo a quatre veus, una Salve i diversos motets, així com un opuscle sobre la reforma de la música litúrgica, de Pius X 1904

Deixeble de Pasqual Pérez, fou nomenat organista de la parròquia de Sant Tomàs el 1846 Compongué Werther , òpera en tres actes, i les sarsueles A que sale con ello 1842 i Barba Azul 1855 És autor d’una Salve , dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats 1868, d’una collecció de cants populars valencians i de composicions profanes

Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra Escriví motets, himnes i villancicos , un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes , inèdita

Fou mestre de capella del palau i de l’església del Pi, de Barcelona De la seva producció religiosa sobresurt un Stabat Mater , que esdevingué cèlebre al seu temps Escriví villancicos , com Un copo con gusto per a tretze veus i acompanyament de violins, Oh qué dulces finezas per a tres veus, i una Salve per a sis veus i violins

Estudià amb Pere Rabassa i fou tiple de la catedral de València 1741-47 Organista de l’església del Patriarca, de València, i de la parroquial de Castelló de la Plana, fou mestre de capella de les seus de Conca 1758-68 i València 1768-93 Deixà música religiosa hom en conserva uns tres-cents villancicos , misses, magníficats, himnes i una Salve , molts amb acompanyament instrumental

Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya

Fou escolà, monjo i mestre de capella de Montserrat Tot i la destrucció del monestir 1811, la dispersió 1822 i l’exclaustració 1835, formà de nou l’escolania i la proveí de repertori en part original Del 1835 al 1844 restà sol a Montserrat amb el germà J Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina en alternar el cant pla amb la polifonia per manca dels versets d’orgue

Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus

Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or

Fou cantoret a la seu de Sogorb i més tard cantor 1618, contralt 1624 i mestre de capella el 1626, any en què s’ordenà de sacerdot El 1630 fou nomenat contralt de la capella del Patriarca de València i el 1632 substituí Comes com a mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la mort Hom en conserva quatre obres un motet a la Mare de Déu, una Salve Regina , un Magnificat i un Dixit Dominus