Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
Sança de Castella
Història
Comtessa de Barcelona.
Filla del comte Sanç Garcia de Castella, fou pactat a Saragossa el seu casament 1016, que sembla que fou consumat el 1021, amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona , de qui fou la primera muller, i ell l’associà al govern
Sança de Barcelona
Història
Comtessa de Cerdanya.
Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II
Sança d’Aragó
Història
Infanta.
Filla del rei Jaume I de Catalunya-Aragó, fou decidit el seu matrimoni 1253 amb el rei Teobald II de Navarra si fallaven les esposalles de la seva germana Constança amb el mateix rei Res d’això no es portà a efecte i féu un viatge de pelegrinatge a Terra Santa 1272, on serví anònimament els malalts a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, ciutat en què morí Fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges
Sança d’Aragó
Història
Comtessa de Tolosa.
Filla del rei Alfons I de Catalunya-Aragó El 1211 fou casada amb el comte Ramon VII de Tolosa, quan encara era hereu del comtat, però el matrimoni fou anullat el 1241
Sança d’Aragó
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla del rei Ramir I, fou casada amb el comte Ermengol III, de qui fou la tercera muller El 1067, ja vídua, féu donació a Ramon Berenguer I de Barcelona del castell de Pilzà Ribagorça i de la tercera part del de Purroi, que havia heretat del marit
Sança Núñez de Lara
Història
Comtessa de Rosselló, Cerdanya i Provença.
Filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara i alferes i regent de Castella, i de Teresa Fernández de Trava, germana uterina del rei comte Sanç I de Rosselló, Cerdanya i Provença
Sança I de Lleó
Història
Reina de Lleó, Galícia i Oviedo (1037-65) i comtessa i després reina de Castella.
Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir
l’Hospitalet de Roca-sança
Veïnat
Veïnat del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), a la capçalera de la riera de Gréixer, al voltant de l’antic hospital de Roca-sança, l’església del qual és actualment santuari de la Mare de Déu de l’Hospital (o de Roca-sança).
Santa Maria de Roca-sança (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació La masia de l’Hospitalet a mà esquerra i mig soterrada, la part de l’absis de l’església R Pons Santa Maria de Roca-sança, anomenada també Santa Maria de l’Hospitalet, era l’església d’un antic hospital que acollia els viatgers que transitaven per les rutes de Coll de Jou, camí de la Cerdanya Avui és un enclavament del terme municipal de Guardiola de Berguedà, a mig camí de les grans muntanyes del Moixeró Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 08,6 — y 84,5 31 TDG 086845 Des de Bagà, agafant…