Resultats de la cerca

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres 1846 i llicenciat en dret 1850 a la Universitat de Barcelona, el 1852 anà a Madrid Catedràtic d’economia política i dret administratiu a Santiago de Compostella 1854, poc després guanyà la càtedra d’història del comerç de l’Escuela Superior de Comercio de Madrid, i més tard la de dret marítim i història mercantil de la universitat Abolicionista i lliurecanvista, fou amic i collaborador de Laureà Figuerola, de qui havia estat deixeble a Barcelona, que el nomenà sotssecretari i intervingué en la seva reforma aranzelària Intervingué en la reforma…

S’inicià en l’Agrupació Esportiva Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, passà al Club Esportiu Mediterrani, amb el qual fou campiona d’Espanya 1990 i acabà jugant en el Club Natació Catalunya després d’haver estat internacional en quinze ocasions El 1994 tornà al CE Mediterrani, però com a entrenadora, i portà l’equip a la conquesta de cinc Lligues 1994-98, dues Copes de la Reina 1997, 1998 i a la disputa de tres finals de la Champions europea 1996, 1997, 1998 Parallelament, començà a collaborar amb la federació espanyola i portà la selecció estatal absoluta al quart lloc…

Despuntà la temporada 1999-2000 com a primera entrenadora de l’equip femení del Club Esportiu Picornell i l’any següent fitxà pel Club Esportiu Mediterrani Sota la seva direcció aquest club fou campió d’Espanya juvenil 2001 i, el 2003, guanyà la Lliga i la Copa de la Reina Intervingué en tres competicions europees de clubs la Recopa 2001 i el LEN Trophy 2002, 2003, i aconseguí arribar a la final four i guanyà la medalla de bronze 2001, 2002 La temporada 2003-04 passà al Club Natació Montjüic, amb el qual ascendí a la divisió d’honor

El ciclista de 22 anys Manuel Sanroma, de l’equip Fuenlabrada, mor a causa de les ferides causades en una caiguda quan s’iniciava l’esprint de final d’etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, a Vilanova i la Geltrú Després de ser atès d’urgència al lloc de la caiguda, Sanroma mor durant el trasllat en ambulància a l’hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes

Maoista i antisoviètic, impulsà, des del 1977, el Sindicato Unitario José Sanromá Aldea n'era el secretari general, i En Lucha 1969-79, l’òrgan de premsa De migrada presència als Països Catalans, hi publicà Crida dels Comunistes Principat i Ara País Valencià El 1979 es fusionà amb el PTE en el Partit dels Treballadors 1979

Competí com a neòfit amb l’Sport Ciclista Català El 1917 fou campió de Catalunya de tercera categoria amb el Ciclos Sanromà Guanyà dues edicions de les curses del Veloz Sport de Sants 1918, 1921 El 1924 entrà com a vocal de l’Agrupació Catalana de Corredors Ciclistes L’any 1931 se celebrà la Challenge Marcelino Llopis al velòdrom de Sants

Fou dirigida per MVidal i Guardiola, i hi collaboraren JMTallada, JAlgarra, MReventós, PCoromines i FEscalas, i més tard, JAVandellòs, JAlzina i ABausili i Sanromà Tingué seccions dedicades a qüestions jurídiques, a tècnica i economia, a la borsa, a economia internacional, etc Els articles doctrinaris definiren la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista És una font bàsica per a la història econòmica catalana

Fundat l’any 1981 amb el nom de Grup Esportiu Ciclos Sprint, el primer president fou Jordi Sanromà El primer any ja organitzà el Gran Premi Primavera de Tarragona per a veterans i dues curses de ciclocròs el Trofeu Ciclos Sprint i el Trofeu Mas Ganset El 1989 organitzà el Trofeu OTMASA a la Canonja i el 1990, el Campionat d’Espanya de tàndem També tingué un equip de ciclisme amateur L’any 1995 desaparegué

Guanyà les Copes Janer i Sanromà amb el Dunlop i participà en una edició de la Volta a Catalunya El 1960 fou nomenat delegat de la Federació Catalana de Ciclisme per Lleida i organitzà el Campionat d’Espanya de persecució 1963 i les arribades a Lleida de les voltes a Espanya i Catalunya Morí el 1966 durant el desenvolupament de la Volta a Lleida Després de la seva mort s’instaurà el Trofeu Baldomir Capdevila