Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
Anna Maria del Santíssim Sagrament
Literatura
Cristianisme
Escriptora mística.
De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull , publicat el 1760 en versió castellana anònima Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres lullianes, desvetllada a Mallorca per les edicions maguntines 1721-42
filla de Santíssim i Immaculat Cor de Maria
Cristianisme
Membre de la congregació femenina d’ensenyament, de dret pontifici, fundada a Olot el 1848 pel canonge Lluís Masmitjà i de Puig, segons la regla de sant Agustí.
Obtingué el decret de lloança el 1893, i l’aprovació definitiva el 1907 La casa generalícia fou traslladada a Barcelona
missionera filla del Santíssim i Immaculat Cor de Maria
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a Olot (Garrotxa) el 1848 pel canonge Joaquim Masmitjà i de Puig per a l’educació de nenes i joves.
El 1871 la congregació fundà cases a Califòrnia i s’expandí per l’Amèrica Llatina També té cases a Itàlia i a França
Isaac Vermei i Hermes
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor renaixentista d’origen nòrdic.
Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es traslladà a…
monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines, dita fins al segle XI Sant Joan de Ripoll, i més tard canònica augustiniana, situada a l’esquerra del Ter, a la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…
sagrari
Cristianisme
Lloc on hom posa i guarda el Santíssim.
Als primers temps del cristianisme, sense regles fixes per a la reserva eucarística, era anomenat diversament conditorium, repositorium, aedicula, turris i situat ja sigui sota la mesa de l’altar, al mur de l’absis, a la sagristia anomenada sacrarium o secretarium Les formes també foren variades nínxol, fornícula, edicle o cimbori, colom, monument sepulcral Pau V n’obligà la fixació sobre l’altar, sense prescriure’n la forma externa en aquest cas és anomenat també tabernacle
reparadora
Cristianisme
Nom donat a les religioses de diverses congregacions, entre les quals es destaquen les Reparadores del Sagrat Cor, fundades a Lió, i l’Institut de Maria Reparadora, fundat per Emilie d’Oultremont el 1854.
Eminentment contemplatives, llur finalitat és l’adoració del Santíssim i la penitència