Resultats de la cerca

Escriví comèdies de bulevard amb intenció satírica Le Roi 1908, Primerose 1911, M Bretonneau 1914, etc Una gran part de la seva obra fou escrita en collaboració amb Robert de Flers

Nasqué amb el propòsit d’erradicar-ne el mercantilisme existent Els articles apareixen signats amb pseudònims com el Duende de Zafra Mostrà una postura crítica envers la Federació Espanyola d’Esports de Defensa Pot considerar-se un precedent de la premsa esportiva d’humor De periodicitat setmanal, sortia el dimarts Degué tenir una vida efímera

Procurador dels tribunals, collaborà a La Aurora i usà el pseudònim Mitja-Bota Publicà l’obra de teatre satírica El rey Herodes manacorí 1919 i El patrón de pesca de Mallorca 1944

Detenció de Francisco de Quevedo, escriptor conceptista castellà del Segle d’Or que va conrear la poesia, la novella satírica i la picaresca, per les seves crítiques a la política fiscal d’Olivares

Autor d’uns Mimiambs, que es destaquen pel refús del dialecte dòric, tradicional en el mim, i per l’ús del metre coliàmbic, pel to popularista del llenguatge i per la seva intencionalitat satírica

Escriví Kronika wszystkiego świata ‘Crònica del món sencer’, 1551, primera crònica en llengua polonesa, i Komedia Justyna i Konstancjej ‘Comèdia de Justí i Constança’, 1557 Conreà, també, la literatura satírica Sātyry ‘Sàtires’, després del 1586

Carmelità, conreà la poesia satírica i burlesca en castellà i català, i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare També escriví poemes ascètics en castellà i feu algunes composicions musicals

Deixeble de Berchem i Van Laer, conreà el paisatge, la pintura d’animals i la pintura satírica bambotxada Traslladat a Itàlia 1650, el seu estil assimilà el tipus de pintura mitològica a la manera de l’escola bolonyesa

La seva obra tracta sovint i de forma satírica de la vida dels camperols de la vall de Gudbrand Les seves obres més conegudes són els cinc volums de Contes 1933 i les comèdies Storken ‘Cigonyes’, 1895 i Hanen ‘Gallines’, 1906

El nom és aplicat, específicament, al conjuntde l’espectacle teatral grec, constituït per tres tragèdies, seguides d’una peça satírica Possiblement fou Èsquil el primer que donà a les tragèdies a vegades incloent-hi també la quarta peça una unitat temàtica