Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
Frank Glazer
Música
Pianista nord-americà.
Estudià amb Arthur Schnabel i amb Arnold Schönberg a la New York Trade School El 1936 debutà a Nova York Poc després es convertí en membre de l’Eastman Quartet i professor de l’Eastman School of Music de Rochester 1965-80 El 1980 es convertí en artista resident al Bates College de Maine Destacà per les seves interpretacions de música contemporània nord-americana, com ara del compositor Charles Ives, i també per la personal visió de la música d’Erik Satie
Jehan Ariste Alain
Música
Compositor i organista francès.
S’inicià en la música amb el seu pare i Augustin Pierson, de qui aprengué orgue i piano El 1927 ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia, fuga, orgue i composició amb P Dukas i Jean Roger-Ducasse Tot i la seva curta carrera compositiva, esquinçada per la seva mort al front durant la Segona Guerra Mundial, Alain demostrà posseir un gran talent manifestat en una forta personalitat musical, no exempta d’influències provinents de compositors com C Debussy, E Satie o O Messiaen
Ricard Viñes i Roda
Ricard Viñes, a l’esquerra, amb Maurice Ravel
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
El 1885 es traslladà a Barcelona, on durant dos anys Joan Baptista Pujol li feu classes particulars de piano, atès que encara no tenia l’edat per a ingressar a l’Escola Municipal de Música Ho feu el 1887 i aconseguí el primer premi de piano Aquest mateix any, animat per I Albéniz, viatjà a París i hi estudià piano amb ChA de Bériot i teoria amb A Lavignac al conservatori Fou condeixeble i amic d’Enric Granados, amb el qual compartí els primers anys d’estada a la capital francesa, que, a partir d’aquell moment, fou el centre de la seva activitat al llarg de gairebé mig segle El 1894 fou primer…
,
Georges Auric
Música
Compositor francès.
Deixeble de G Caussade i de Vincent d’Indy, influït per Satie, formà part del grup de compositors francesos anomenat dels Sis La seva música ha arribat al gran públic sobretot a través dels films de Cocteau com Le sang d’un poète 1930, La Belle et la bête 1945, Les parents terribles 1948, Orphée 1949, de Clair À nous la liberté ,1932, de Huston Moulin Rouge , 1953, d’Ophüls Lola Montes , 1955, de Clouzot Le salaire de la peur , 1953 Le mystère Picasso , 1956 o de Dassin Du Rififi chez les hommes , 1954 D’altra banda, escriví música instrumental, orquestral i coral, l’òpera…
Maxime Jacob
Música
Compositor francès.
Alumne d’A Gédalge composició, YP Nat piano i C Koechlin harmonia, posteriorment estudià orgue amb H Cabrié i M Duruflé Lligat en un primer moment als postulats d’E Satie, la seva conversió al catolicisme, que el portà a ingressar l’any 1930, i fins a la seva mort, al monestir benedictí d’Encalcat, encaminà la seva música cap al gènere sacre, en el qual destacà amb obres com Missa sincopada 1968 No obstant això, compongué diverses peces per a obres de teatre, com també per a orquestra, piano, música de cambra i una vasta collecció de prop de 400 cançons sobre poemes de G…
Roland-Manuel
Música
Compositor, crític i musicòleg francès, de nom real Roland Alexis Manuel Lévy.
Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les revistes "L’…
Vladimir Jankélévitch
Música
Filòsof i musicòleg francès.
Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus nombrosos…
Aldo Ciccolini
Música
Pianista francès d’origen italià.
Estudià al Conservatori de Nàpols i el 1942 debutà al Teatro San Carlo amb el Concert en fa menor , de Fryderyk Chopin Un any després obtingué un premi de composició i el 1949 guanyà el Grand Prix M Long-Thibaud, que li permeté iniciar tot un seguit de gires internacionals El 1950 tocà a Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos Establert a París i nacionalitzat francès 1969, és considerat un dels intèrprets més destacats de la música francesa i enregistrà integrals pianístiques d’obres de Camille Saint-Saëns, Jules Massenet, Erik Satie o Déodat de Séverac Del 1971 al…
,
Liliana Maffiotte i Olivencia
Música
Pianista i pedagoga catalana.
Estudià al Conservatori del Liceu amb M Llatas i posteriorment amplià la seva formació amb M Canals, P Barbizet, A Mazzatti i M Deschaussées Guanyà la Medalla d’Or del Concurs Internacional "Viotti" d’Itàlia 1965 i la primera medalla del Concurs Maria Canals 1971 L’any 1983 obtingué el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura espanyol per l’enregistrament d’un disc amb obres de F Poulenc i E Satie Molt vinculada a la música contemporània, ha estat convidada a participar en diversos festivals internacionals, com els de Venècia, l’Havana, Ginebra, Minsk, Barcelona o París…
Tres-cents Noranta-u
Portada d’un número de Tres-cents Noranta-u
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona per Francis Picabia, que en fou el director.
El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A Breton, J…