Resultats de la cerca

Ocupada per Alexandre el Gran 334, fou més tard capital de la província romana de la Pamfília secunda Hi predicaren Pau i Bernabé Institucions, festes i cultes locals són coneguts a través de les múltiples inscripcions trobades a les ruïnes prop de l’actual Murtana, al NE d’Antalya Turquia teatre, estadi, muralles fortificades amb terres quadrangulars i rodones

Era fill de Pere de Bellcastell i senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pla de Corts Jaume III el féu empresonar al castell de Bellver Fou alliberat per Pere III quan ocupà Mallorca 1343 esdevingué conseller i servidor seu i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella

Germà i successor d’Esteve III, cercà l’ajut de la cort franca de Pipí el Breu, el qual no secundà del tot la seva política antilongobarda i, sobretot, antibizantina contra l’exèrcit de Ravenna El descontentament dels aristòcrates romans fou causa d’una revolta després de la seva mort La seva festa se celebra el 28 de juny

Fou cantor a Schleusingen i a Weimar La seva música, que pertany a una època de transició, té la simplicitat pròpia de l’estil musical protestant Les seves obres principals són Pars prima et secunda Cantionum sacrarum 1603, els cants litúrgics Kirchen Gesang und Geistliche Lieder 1604, una Passió segons sant Mateu i Sonntägliche Evangeliensprüche ‘Versicles evangèlics dominicals’, 1610

Es casà 1420 amb l’infant Enric, comte d’Empúries, germà d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó , i secundà la seva política de domini del regne castellà Empresonat el seu marit per Joan II 1422, es refugià a València fins que fou alliberat 1425 s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat Morí de part

Delegat del califa Hišām a Ifrīqiya en el moment de la insurrecció dels berbers 740-741, anà a Al-Andalus com a lloctinent de Balǧ ibn Bišr al Gušayrī Cap dels gayssites, i molt influent en el govern de Yǔsuf al-Fihrī, secundà de moment la política d' 'Abd al-Raḥmān I de Còrdova 756, però acabà enfrontant-s’hi i morí executat

Comte Apponyi Vicecanceller 1844 i director de la cancelleria d’Hongria 1846-48, per l’oposició que mostrà a les reivindicacions nacionals que motivaren la revolta del 1848, esdevingué impopular L’any 1859 formà part del consell d’estat austríac Fou president de la cambra dels nobles 1861, càrrec que dimití el 1864 Elegit diputat 1865, secundà la política pactista de Deak 1867

S'oposà a la decisió reial d’imposar la congregació del Cister als monestirs catalans A causa de la seva actitud fou empresonat Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma El resultat fou negatiu Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III

A l’època romana formà part de la Belgica Secunda i, després, del regne franc de Nèustria Erigit en comtat al segle IX, passà a la casa de Ponthieu, i, per casament o per compra, a diverses cases Pres el 1422 per Felip el Bo, duc de Borgonya, fou incorporat el 1478 per Lluís XI a la corona francesa Formava part, a la vetlla de la Revolució, de la governació de Picardia

Fou canonge d’Urgell i secundà estretament la política de Pau Claris El 1634 intervingué amb aquest als avalots que hi hagué a Vic contra l’aplicació del delme als eclesiàstics El 1638 formà part, com a oïdor, de la generalitat de Catalunya presidida per Claris Collaborà, també amb aquest, en l’oposició que el capítol urgellenc menà contra el bisbe Pau Duran i contra els ciutadans Durant el govern dels francesos fou nomenat inquisidor a Catalunya