Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
vos
Gramàtica
Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal.
iod
Lingüística i sociolingüística
Denominació presa de la desena lletra dels alfabets fenici i hebraic, que serveix per a indicar la i semiconsonant (j) i també la semivocal (i).
Els grecs, amb el nom de ιῶτα, l’adoptaren per a anomenar la lletra I En les llengües de la Romània, el seu tractament fonètic ha originat diverses inflexions
lo
Forma que adopta el pronom personal el quan, no seguint-lo cap altre pronom, va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal.
nos
Gramàtica
Forma que adopta el pronom ens quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va al darrere mateix d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom.
waw
Lingüística i sociolingüística
Nom de la lletra hebrea u o v, que hom utilitza en lingüística per a indicar la u semiconsonant explosiva agrupada amb la consonant anterior (quatre) o la u semivocal implosiva agrupada amb la vocal precedent (faula).
El waw semiconsonàntic és representat en l’alfabet fonètic per w , i el semivocàlic, per u
alfabet
Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…