Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Prades

Vista general del poble de Prades
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Molsosa (Solsonès), situat a 799 m alt., en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al NE del cap del municipi.
La seva església Sant Abdó i Sant Senén depèn de la parròquia de la Molsosa
Francesc Boher
Escultura
Pintura
Escultor i pintor, autodidacte.
Treballà a Puigcerdà, Barcelona i Perpinyà Féu el Retaule dels sants Abdó i Senén , a Arles
muntanyeta dels Sants

Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
Pamis
Poble
Poble (pamisans) del municipi d’Ondara (Marina Alta), al sud de la vila.
L’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén depèn de la d’Ondara Lloc de moriscs, tenia 18 focs el 1609, de la fillola d’Ondara Pertangué a la família Vives
Fleix
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Laguar (Marina Alta), a la dreta i damunt del barranc de l’Infern, capçalera del riu Girona.
La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén Hi havia hagut un castell Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d’Oliva
Massarrojos
Poble
Poble (massarrogins) del municipi de València, a 8 km de la ciutat, entre els municipis de Rocafort i de Montcada, a tocar de la séquia de Montcada i del ferrocarril de València a Bétera.
Conquerit el 1238, el 1251 passà als templers, i el 1316 a l’orde de Montesa, que hi establí la comanda de Massarrojos L’església parroquial Sant Abdó i Sant Senén, o Santa Maria és del s XVII, i depèn de la parròquia de Montcada El municipi fou annexat al de València el 1898
Marata
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), situat a l’esquerra de la riera de Corró.
L’església parroquial de Santa Coloma és romànica s XI El lloc és esmentat ja el 940 Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al s XIV al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936
Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana
Entitat privada creada a València el 1934 amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants Publicà un butlletí per als mestres El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià Collaboraren en les activitats de l’Associació, entre d’altres, Carles Salvador, Enric Orts, Robert Moroder, Enric Valor, Lambert Castelló, Gaietà Huguet, Emili Beüt, J Senén, Ismael Rosselló, Josep Soler i Godes Deixà d’existir el 1938
Joan Navarro
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, de nom Juan de Osses àlias Navarro, naturalitzat el 1553 a València, on sembla que residia —si doncs no era un homònim— des del 1519.
D’entre les seves produccions, que inicià el 1532, cal destacar la versió castellana de l’obra d’Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní 1539, la Vida dels màrtirs sant Abdó i Senén 1542, i, després d’un silenci de deu anys, diverses obres de JTimoneda i els quatre volums el primer s’ha perdut de la Crònicade València 1564-66 de Martí de Viciana
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt