Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
canya

Canya senzilla d’un clarinet
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom que, sovint, es dona a la llengüeta, senzilla o doble, d’alguns instruments aeròfons.
Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica
amonitrat
Agronomia
Adob mineral compost de nitrat amònic i pedra calcària, finament molta.
La riquesa en nitrogen meitat en forma amoniacal, meitat en forma nítrica pot ésser del 20,5% o del 26% la reacció en el sòl és neutra en els de 20,5% de nitrogen, i lleugerament àcida en els de 26% Es presenta granulat i amb les mateixes propietats que el nitrat amònic pur la pedra calcària resol els inconvenients de la higroscopicitat, i fa més senzilles les manipulacions
Artur Rimbau i Clos
Música
Músic.
Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc
necròpolis de son Real
Talaiot
Necròpolis
Jaciment arqueològic
Necròpolis d’època talaiòtica situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort, al municipi de Santa Margalida (Mallorca).
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia
sistema MNS
Biologia
Sistema d’antígens dels eritròcits humans controlats per dos al·lels codominants M i N, presents equitativament en les poblacions humanes, i els al·lels S i s, repartits de manera diversa.
El S és present en el 20% dels habitants de Nova Guinea per bé que és pràcticament absent fins en els aborígens australians, i el s és comú en els europeus Pel fet que les reaccions immunològiques al laboratori hi són senzilles i fiables, són correntment emprades en la pràctica medicolegal per les atribucions de paternitat, en estudis de genètica de poblacions i de recombinació i lligament genètic Normalment no presenta reaccions hemolítiques per transfusions
estampació
Tecnologia
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una planxa o làmina metàl·lica a fi d’obtenir, per deformació plàstica, un objecte amb una forma geomètrica determinada.
L’estampació comprèn les operacions de tallat de la planxa, el corbament i l'embotició, que hom efectua en premses i per mitjà de matrius o estampes Generalment hom treballa el metall en fred, però en alguns casos d’embotició la deformació pot ésser efectuada en calent Malgrat el seu cost elevat, l’estampació redueix els treballs de soldadura i collada i produeix, així, peces més senzilles i lleugeres i que presenten més resistència mecànica
taules
Indústria tèxtil
Peça de fusta resistent i ben seca, relativament estreta i amb la superfície superior planejada i polida, que, disposada horitzontalment entre els dos calaixos d’un teler, serveix de suport a la llançadora en el seu moviment entre aquests.
Aquestes taules són anomenades també taules senzilles , per distingir-les de les taules de calaixos o taules de joc que són construïdes amb més d’un calaix a un extrem o a ambdós extrems per tal de poder teixir amb més d’una llançadora En els telers a mà són anomenades taules de volant , per tal com l’etzibada de la llançadora és produïda estirant un cordill lligat als dos tacs que hi ha als extrems de les taules
flauta de pistó
Música
Instrument de vent, semblant a una flauta sense forats, que se serveix d’un pistó o èmbol que es desplaça per l’interior del tub cilíndric, amb l’objectiu de modificar l’altura de so.
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta de forma ajustable, que pot ser de buf directe al cantell del tub o amb conducte d’aire Amb una mica d’habilitat s’hi poden tocar melodies senzilles Una de les seves variants, la flauta mussolera , era utilitzada antigament per a caçar mussols permet imitar el so d’aquest animal Actualment, les flautes de pistó són utilitzades, bàsicament, com a entreteniment o com a joguina infantil, construïdes de manera artesanal -de canya- o industrial -de metall o de plàstic
comtessa de Dia
Literatura
Poetessa provençal.
La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa
Josiana Cabanas
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
Periodista professional al diari L’Indépendant de Perpinyà i professora de català per a adults, collaborà regularment durant deu anys a l’ Almanac Català del Rosselló i a Sant Joan i Barres GREC, amb contes i articles en català És l’autora de tres novelles breus Senzilles històries de dones 1983, A través d’un vidre entelat, l’espera 1985 i Punt de creu 1986 També cal destacar tres llibres de divulgació històrica sobre el Rosselló, escrits en francès, i, principalment, La procession de la Sanch, six siècles de foi et de tradition 2003