Resultats de la cerca

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El 1804 ensenyava…

Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la botànica del…

Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán , publicà Breve defensorio de una receta , en defensa d’un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila 1684, Disputatio de variolis et morbilis, cum quaestione appendice de peste 1685 i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo ‘cascarilla’, in curatione tertianae et quartanae 1682

Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres

Bona oradora, s’inicià com a propagandista durant els anys de la Primera Guerra Mundial El 1918 passà a residir a Barcelona i foren molt notables les campanyes que féu en defensa dels sindicats únics en 1918-19 pel Principat i el País Valencià amb Eusebi CCarbó i el 1922 a Guadalajara i a Madrid amb JPeiró El 1922 s’uní amb Josep Viadiu i formà part del comitè propresos de la regional catalana Durant la Segona República actuà activament a favor de la FAI 1930-32 Pel juliol del 1936 anà amb la columna Durruti al front d’Aragó i posteriorment participà en l’agrupació Mujeres Libres

A vint-i-cinc anys ingressà a l’orde carmelità essent ja fadrí escultor Executà al seu convent de Tarragona un Sant Albert i un Sant Llorenç , i per a Valls una imatge de Sant Vicenç El 1700 tallà per a l’arxiprestal de Valls, destinada al retaule de la confraria dels fadrins, una expressiva imatge de Sant Esteve Són obra seva les estàtues de marbre que ornaven els sarcòfags dels marquesos de Tamarit, a Reus 1696, malaguanyadament mutilades Morí al convent de Mataró

Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració

Advocat d’idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president 1888-91 Fou senador 1870 i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona En la joventut, publicà la collecció de llegendes Las galas del Turia i les novelles Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos

Diplomat en magisteri, s’ha dedicat al periodisme Com a escriptor, ha publicat la major part de la seva obra en castellà, amb llibres de poesia com Canción para Chose 1985 i Los cuerpos del delito obra completa 2002, i obres en prosa com El domador de leones 1989 i La risa del idiota 2000, entre d’altres En català ha publicat el poemari Sessió contínua 1987, i les novelles Els paradisos artificials 1995 i L’home mort 2001, premi Ciutat d’Elx

Estudià a la Universitat de València Fou pare de Joan B Peset i Vidal Es distingí per la seva activitat durant l’epidèmia colèrica del 1833 Liberal, patí persecucions durant el regnat de Ferran VII Escriví Tratado Medicoquímicofísico de la influencia del aire en la vida del hombre 1834 i Disertación criticomédica de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr Le Roy 1836, totes dues entorn de sistemes per a guarir el còlera Fou metge de l’hospital de València 1835-49