Resultats de la cerca

Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963

El seu estil es caracteritza per una hàbil combinació dels factors tècnics illuminació, moviments d’actors, muntatges, etc Els seus films West Side Story 1961 i The Sound of Music 1965 obtingueren ambdós l’Oscar al millor director i a la millor pellícula Altres films remarcables són The Setup 1949, Executive Suite 1954, Somebody up There Likes Me 1956, I Want to Live 1958, Two for the Seesaw 1962, The Haunting 1963, Star 1968, Two People 1973, The Hindenberg 1975 i Audrey Rose 1977

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

Tot i que en un principi es revelà com un realitzador polèmic — Crossfire 1947, Give Us this Day 1949—, després de la depuració maccarthista esdevingué un dels professionals més comercials de Hollywood Broken Lance 1954, Caine Mutiny 1954, Raintree Country 1957, The Youngs Lions 1958, Warlock 1959, A Walk on the Wild Side 1962, The Mirage 1965, premi del festival de Sant Sebastià, Shalako 1967 i He is My Brother 1976, l’última pellícula que dirigí Fou també autor d’unes memòries Odd Man Out A Memoir of the Hollywood Ten 1955

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness  1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat  TransAtlantic 2013 I  Apeirogon…

De jove mostrà un caràcter rebel i anticonvencional, i fou sotmès a un tractament d’electroxocs per la seva bisexualitat, experiència que el marcà Aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i estudià música a la Universitat de Nova York i literatura a la de Syracuse Nova York, on es graduà en arts el 1964 Aquests anys participà intensament en l’avantguarda novaiorquesa, absorbint influències del moviment beat , el free-jazz i el rock , i treballà com a lletrista en una productora radiofònica El 1965 cofundà el grup The Velvet Underground , on també tocava John Cale , que rebé el…

Estudià a Cambridge, on es doctorà 1942, i hi estigué sempre vinculat professionalment Professor de bioquímica, és autor d’importants treballs sobre embriologia i genètica Chemical Embriology , 1931 Biochemistry and Morphogenesis , 1942 En 1942-46 fou director de la Sino-British Science Cooperation Office, càrrec des del qual inicià la seva monumental Science and Civilization in China , començada a publicar el 1954 i de la qual en el moment de la seva mort havien aparegut 16 volums, i que fou continuada per la Needham Research Institute Fou un dels fundadors de la UNESCO i el primer director…

Llista de premiats 1929-1940  /  1941-1950  /  1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  /  1981-1990  /  1991-2000  /  2001-2010  /  2011-2020  /  2021- 1961 edició núm 33 Pellícula The Apartment de B Wilder Director Billy Wilder per The Apartment Actor principal Burt Lancaster per Elmer Gantry Actriu principal Elizabeth Taylor per Butterfield-8 1962 edició núm 34 Pellícula West Side Story de R Wise i J Robbins Director Robert Wise i Jerome Robbins per West Side Story Actor principal Maximilian Schell per Judgement at Nuremberg Actriu principal Sophia Loren per La…

Als deu anys la seva família fugí d’Egipte, arran de la crisi de Suez, i s’establí a Atenes Als disset anys s’uní al grup de rock progressiu Aphrodite’s Child, liderat per Evangelos Papathanassiou Vangelis, amb el qual obtingué èxits a Europa El 1969 debutà en solitari amb el disc  The Greek Side of my Mind Durant els anys setanta es convertí en un dels cantants pop més famosos gràcies a les seves condicions vocals, l’indumentària i la seva presència inconfusible Vengué milions d’àlbums i guanyà diversos discs d’or Entre les seves cançons de més èxit hi ha Forever and Ever , Goodbye i Quand…