Resultats de la cerca

Deixeble de B Mir i de D Andreu, fou nomenat director de l’Escola Municipal de Música de Ciutadella Colleccionà nombroses cançons populars menorquines, les quals transcriví i harmonitzà És autor d’obres per a piano, per a l’escena i simfòniques

Deixeble de Manuel Ponce El 1928 fundà l’Orquesta Sinfónica de México i fou nomenat director del conservatori nacional 1928-34 La seva producció comprèn ballets El fuego nuevo , 1921 Los cuatro soles , 1926, obres simfòniques Sinfonía proletaria, 1934 Obertura republicana, 1935 i música de cambra

Deixeble de Massenet i de Delibes, fou premi de Roma amb la cantata Velleda 1888 Autor d’obres simfòniques, d’un Requiem i d’òperes com Kermaria 1897, Le juif polonais 1900 i Le fils de l’étoile 1904, en la qual introduí dos himnes grecs a Apollo

Estudià a Peterburg amb Rimskij-Korsakov Fou professor 1893-1906 i director 1906-23 del conservatori de Moscou La seva obra, influïda pels seus estudis de música popular georgiana i armènia, inclou òperes, com Àsia 1900, i peces simfòniques, com Rapsòdia armènia 1895 i una Suite catalana 1934

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

De família jueva i modesta, ingressà, gràcies al seu talent precoç, al conservatori de la Societat d’Amics de la Música, de Viena Bruckner, del qual fou amic, el protegí A partir del 1880 inicià una carrera de director a diferents ciutats aviat actuà a Kassel 1883, Praga 1885, Leipzig 1886, Budapest 1888 i Hamburg 1891 Fou nomenat director artístic del Teatre de l’Òpera de Viena 1897-1907, càrrec que finalment dimití Els seus darrers anys dirigí concerts als EUA, on interpretà el cicle complet de les simfonies de Bruckner i algunes composicions pròpies El seu catàleg comprèn obres …

Estudià música amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona, compongué obres simfòniques, cançons, un quintet de corda i sardanes, les més populars de les quals són La pluja de Riells i Aplec de la sardana Dirigí diferents societats corals

Deixeble de Claudi Martínez i Imbert i de Felip Pedrell, fou director artístic de l’Associació Wagneriana 1904 És autor d’obres simfòniques i de cambra i de la sarsuela El sant de l’oncle i obres vocals Publicà estudis dels drames musicals wagnerians, entre els quals es destaca Parsifal de Wagner 1903

Fill del tenor Carles Llorens, fou músic de diferents regiments a partir del 1840 Les seves principals obres són l’òpera El cuerno de oro 1850 i les sarsueles Federico II el Grande 1853 i Por balcones y ventanas 1867 És autor d’obres simfòniques de caràcter descriptiu i de música religiosa

Fundà i dirigí l’Orfeó de Ripoll i fou director de la Banda Municipal i l’Escola de Música de Terrassa Compongué obres simfòniques, de cambra i cançons i fou autor de sardanes com La Verge vella i Les campanes del monestir , a més de l’obra lírica El roser de Vallfogona