Resultats de la cerca

Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917, el ciríllic…

Dirigí l’escola d' Edessa 437-457 Promotor de la doctrina de Teodor de Mopsuèstia i molt amic del bisbe d’Edessa, Ibas, fou destituït pel successor d’aquest, amb l’acusació de nestorianisme Fugí 457 a Nisibis , on fundà una escola teològica, que regí fins a la mort Escriví més de 350 poemes memre i madraše , molts dels quals passaren a la litúrgia siríaca

Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era un text…

Anacoreta des de setze anys prop d’Antioquia, per defugir els curiosos visqué durant quaranta anys sobre una columna, d’on el sobrenom estilita , dedicat a l’adoració i a la intercessió Aquest nou gènere d’ascetisme atragué nombrosos pelegrins i imitadors Amb fama de taumaturg, exercí una considerable influència, sobretot en la causa de l’ortodòxia de Calcedònia La seva columna fou motiu de veneració i hom hi construí la basílica i el monestir de Qal'at Sim'an La seva festa és celebrada el 5 de gener pels llatins i el 2 de setembre pels orientals

Bisbe de Nísibis i metropolita d’Armènia ~1290 És autor d’un tractat teològic Llibre de la perla , d’un catàleg d’escriptors en llengua siríaca amb la indicació de llurs obres, i d’un Nomocanon , compendi dels cànons dels concilis, important per a la història eclesiàstica

Zelós i actiu, reorganitzà l’Església monofisita establint a les diferents seus una nova jerarquia, enfront de la calcedoniana En prengueren nom de Jaume o Jacob els monofisites de Síria jacobita

Deixeble de Joan Damascè, polemitzà contra els dogmes de l’islam i contra la iconoclàstia Fou el primer escriptor cristià que usà l’àrab en matèria religiosa

Influí en el cristianisme siríac dels s I-II

Classificat com a variant del ritu siríac o antioquè, presenta punts de contacte amb el ritu caldeu, encara no explicats suficientment

Siríac d’origen, fou el primer bisbe de l' Església Etiòpica , consagrat per Atanasi d’Alexandria La seva festa se celebra el 27 d'octubre