Resultats de la cerca
Es mostren 1749 resultats
Federació de Societats Obreres de Balears
Història
Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada per l’abril del 1903 a instàncies dels socialistes mallorquins.
De fet només agrupà seccions de Palma 18 societats i uns 1 500 obrers el 1903, i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893 A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans entre 3 000 i 4 500 El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears
Federació de Societats Esportives de Barcelona
Esport general
Organisme esportiu fundat el 1912 a Barcelona.
Fou la primera entitat o plataforma de representació de diverses federacions i clubs de Catalunya, entre els quals hi ha el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Polo de Barcelona, la Societat Hípica de Barcelona, la Reial Associació de Caçadors, la Secció Esports de Muntanya, el Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona, l’Associació de Lawn-Tennis, la Federació Catalana de Futbol, el Tiro Nacional, el Club Natació Barcelona i la Unió Velocipèdica Espanyola, entre d’altres El seu primer president fou Francesc de Moxó de Sentmenat Pretenia ser la…
Les societats ibèriques: economia i política
Fragment d'un tors de guerrer, l'Alcúdia d'Elx, ~segle V aC, reutilitzat al segle I aC MMAE / GC Les fonts clàssiques, gregues i llatines, són avares quan parlen de les tribus i els pobles ibèrics que habitaren Catalunya i el País Valencià entre els segles VI i I aC Un dels autors que més escrigué sobre la Península Ibèrica fou tal vegada Estrabó, que, juntament amb Gai Plini Segon i Claudi Ptolemeu, constitueix la font més important per a conèixer la geografia catalana a l'antiguitat Estrabó és un dels autors més clars i detallats pel que fa a la descripció del país Va escriure la seva…
Les societats obreres tornen a la clandestinitat
Amb la caiguda dels progressistes, les societats obreres tornen a la clandestinitat
Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona
Organisme coordinador de les societats obreres barcelonines, fundat al mes d’octubre del 1868 amb el nom de Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona
.
Organitzà un congrés obrer a Barcelona, els dies 12 i 13 de desembre de 1868, al qual assistiren 61 societats obreres i que propugnà la república federal i el cooperativisme com a mitjans per a l’emancipació política i econòmica del proletariat El 23 de febrer de 1869 adoptà el nom de Centre Federal de les Societats Obreres, i el 14 de febrer de 1870 es convertí en la Secció Barcelonina de l’AIT Els seus directius foren Rafael Farga i Pellicer, que el representà en el congrés de Basilea del 1869 i el dirigí vers la Primera Internacional, Josep Roca i Galès i Pau…
Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona
Organisme constituït l’octubre del 1868 per les societats obreres de Barcelona.
Des del 23 de febrer de 1869 s’anomenà Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona
Constituïda la Federació de Societats Obreres de Balears
Es constitueix la Federació de Societats Obreres de Balears
Primeres societats obreres a Menorca orientades pels anarquistes
Es funden les primeres societats obreres a Menorca orientades pels anarquistes El seu portaveu és “El Porvenir Obrero”
El Govern espanyol augmenta l’impost de societats
El Consell de Ministres aprova augmentar l’impost de societats, que passa del 12% al 23% per a uns 9000 contribuents que facturen a partir de 10 milions En el cas dels bancs, la quantitat és del 25% A més, el Govern espanyol reclama el pagament immediat de l’impost Es preveu que la reforma estigui en vigor fins al final del 2017, amb possibilitat de prórroga segons l’evolució del dèficit Amb aquesta mesura es pretenen recaptar uns 8000 milions per a eixugar parcialment el dèficit La mesura és criticada com un maquillatge del dèficit públic davant la Unió Europea i, es qualifica de …