Resultats de la cerca

Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda 998-1058 amb inscripció en llatí i àrab D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren

Doctor en drets, exercí com a advocat diversos càrrecs municipals de València Escriví sobre l’ Origen ilustre de los Borjas manuscrita, 1621 i sobre les Antigüedades de Aragón València 1778 Un poema culterà seu en català, “En la cortina de silenci, un tall”, apareix publicat en el llibre Solemnes fiestas de J Martínez de la Vega València 1620

De primer encarregat de redactar la crònica eclesiàstica i, sovint, les actes de màrtirs, el nombre de protonotaris ha oscillat entre set i dotze A la darrera reorganització 1934, al costat dels set d’ofici, dits participants , que exerceixen el càrrec en ocasions solemnes concilis, canonitzacions, etc, hi ha els honorífics, títol atorgat als canonges romans, als vicaris generals i, per concessió especial, a diversos eclesiàstics

Amant de Pere I de Castella des del 1352, amb la seva influència a la cort aconseguí càrrecs importants per a la seva família Malgrat les esposalles solemnes amb Blanca de Borbó 1353 i amb Joana de Castro 1354, el rei jurà davant les corts de Sevilla 1362 haver-se casat secretament amb María 1352 i, per tant, llurs fills Alfons, Beatriu, Constança i Isabel foren declarats hereus de Castella

Fill de Meneci i originari, sembla, de la Lòcrida Opúncia, anà a Tessàlia i fou educat amb Aquilles, el qual seguí a Troia Amic d’aquest —que s’havia retirat de la lluita—, vestí les seves armes per combatre Hèctor, que l’occí amb l’ajut d’Apollo Aquilles venjà la seva mort i li feu uns funerals solemnes Ambdós tingueren sepultura romana a l’Hellespont, on eren venerats

Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat

El tub sol tenir un metre de llargada És molt antiga, i ha tingut funcions sagrades, militars, fúnebres i solemnes N'hi ha dues modalitats la simple, que només dóna la sèrie d’harmònics del so fonamental, i la cromàtica o de pistons Dins la primera modalitat hi ha la corneta militar La trompeta de pistons, inventada per Blühmel i Stölzel al començament del s XIX, pot executar totes les notes de l’escala cromàtica Els tipus més utilitzats en l’orquestra són la de si bemoll i la de do trompeta © Fototecacat

El seu ús es difongué a partir del segle V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al segle IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al segle X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…

Tot i l’error de 5 a 7 anys de menys que té aquest càlcul, a partir del segle VIII s’estengué progressivament per Europa A Catalunya fou començat a usar a la fi del segle IX, juntament amb el còmput dels reis de França, en documents solemnes fins que cap al 1180 restà sols el de l’Encarnació any de l’Encarnació, calculat segons l’estil florentí 25 de març següent El decret de cort del 1350 sota Pere el Cerimoniós establí que des d’aleshores el còmput comencés per la Nativitat 25 de desembre a València fou adoptat aquest càlcul el 1358