Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Guadamir
Cristianisme
Canonge (945) i després bisbe de Vic (948-57).
Consagrà l’església de Santa Cecília de Montserrat 956 i imposà al seu abat Cesari la subjecció a la seu vigatana Reorganitzà la canònica vigatana i el seu escriptori Demostrà una especial adhesió a la monarquia franca
maniobra
Transports
Conjunt dels caps i els aparells d’un pal, d’una verga, etc.
Hom distingeix la maniobra corrent , que és el conjunt de caps que són en joc per al maneig de tot l’aparell, de la maniobra de ferm , que serveix per a la subjecció dels pals, com ara estais, obencs, etc
Basili I de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1389-1425).
Succeí el seu pare Demetri del Don Tributari de l’Horda d’Or, intentà de defugir-ne la subjecció, però hagué d’acceptar-la de nou després del setge de Moscou 1408 Annexà als seus dominis el ducat de Nižnij Novgorod
baquet
Transports
Seient individual rígid d’un automòbil de competició amb els laterals especialment projectats cap endavant, concebut per a evitar que el cos de l’ocupant es desplaci cap als costats en els revolts.
El baquet se sol utilitzar amb un arnès de quatre o cinc punts de subjecció No són estrictament baquets els seients de sèrie d'alguns cotxes esportius que tenen els laterals lleugerament projectats cap endavant i en què el respatller és regulable
lligament
Anatomia animal
Làmina, feix o cordó de teixit fibrós, compacte i poc extensible, que serveix d’unió a les articulacions (lligaments articulars) o entre algunes parts dels ossos o cartílags (lligaments interossis).
Hom dóna també aquest nom als replecs o estructures membranoses destinats a la subjecció d’un òrgan, com el lligament coronari replec del peritoneu que des de la part posterior del fetge va al diafragma i el falciforme , que manté suspès el fetge
domini mitjà
Dret civil
Domini que es reservava l’emfiteuta dins l’antic territori emfitèutic de Barcelona i altres comarques en donar la finca en subemfiteusi tot convertint-se en senyor mitjà.
Dret que podia exercitar també l’emfiteuta mitjà i el següent, i que li permetia de fer ús de dret de fadiga amb preferència a qui fos més immediat a l’emfiteuta i sempre amb subjecció a les mateixes condicions establertes pel primer
didal

Didal de plàstic per a guitarra
© Fototeca.cat / Idear
Música
Peça de material elàstic que es fixa als extrems dels dits per a polsar les cordes d’alguns instruments.
De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual
Sant Julià d’Úixols

Vista de l’ermita de Sant Julià d’Úixols (Castellterçol)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellterçol (Moianès), al S del terme, prop dels límits amb Granera i Gallifa.
L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola
pugilat
Esport
Història
Lluita esportiva en la qual dos contendents miren de colpir-se amb els punys.
A l’antigor clàssica fou considerat d’un gran valor educatiu i saludable Practicat pels etruscs, fou també molt popular a Roma La tècnica comportava l’ús del caestus armadura feta de tires de cuir i trossos de plom que protegia mans i avantbraç i la subjecció a algunes regles era castigada l’occisió premeditada L’esport modern és anomenat boxa
Vidabona
Parròquia
Antiga parròquia rural (Santa Maria de Vidabona) del municipi d’Ogassa (Ripollès), a 1260 m alt., als vessants meridionals de la serra de Sant Amanç.
Existia ja el 1044 La seva església romànica, al s XII, es troba avui dia en ruïnes Era servida per sacerdots de la comunitat de Sant Pere de Ripoll, i el 1592 fou unida a Sant Julià de Saltor Tingué un quant temps d’independència al s XVII, que s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà a la seva subjecció a Saltor