Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
Hades
Mitologia
Déu dels morts, fill de Cronos i de Rea.
Regnava en el món subterrani, la regió que portava el seu nom i que era habitada per tots els morts, bons i dolents
cava
Enologia
Local del celler destinat a la conservació i l’emmagatzematge del vi un cop elaborat.
Generalment és subterrani Cal que la temperatura ambiental s’hi mantingui constant, per sota dels 12°C i per damunt dels 6°C o 7°C
Bhājā
El monestir de Bhājā
saurabh b (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’Índia, als Ghats Occidentals, coneguda per un conjunt de coves artificials budistes que pertanyen als segles I i II aC i tenen unes plantes molt semblants a les de les basíliques cristianes.
També hi ha una capella chaitya i un monestir subterrani Vihāra , ambdós del segle II aC, que són els dos exemples més antics en llur gènere
licopodials
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que aparegué durant el Silurià, però que actualment resta reduït a la família de les licopodiàcies.
Són plantes herbàcies o sufruticoses, de branques allargades i de fulles petites no ligulades, homospòriques, amb els esporangis situats a l’axilla de les fulles, les quals són agrupades en espigues, i de protallus subterrani, sapròfit o micorrízic
Molinos
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamisell.
Hi ha la central hidroelèctrica de Molinos , d’una potència installada de 13 500 kW i una producció mitjana de 35 000 000 de kWh, construïda el 1916 és alimentada a través d’un canal subterrani procedent de Cabdella
riu de les Agols
Riu
Riu d’Andorra, a la parròquia d’Encamp, que, reunit amb el riu d’Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l’esquerra, a la Valira d’Encamp, poc abans de la Mosquera.
Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l’estany d’Engolasters Neix al peu del pic de les Agols , al límit de les parròquies d’Encamp i d’Andorra la Vella
estany de Certascan
estany i pic de Certascan
© Xevi Varela
Estany
Estany de la capçalera de la vall de Cardós (Pallars Sobirà), a l’est del pic de Certascan
(2.853 m alt.).
Desguassa, mitjançant el riu de Certascan , al riu de Lladorre Darrerament hi ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan
psilotals
Botànica
Ordre de psilofitòpsids integrat per plantes herbàcies perennes, arrizes, de rizomes amb rizoides, de tiges dretes i dicòtomes, i de fulles petites, esquamiformes, disposades helicoïdalment.
Els esporangis, de paret gruixuda i sense tapet, són reunits en sinangis trímers El protallus és subterrani i micorrízic, irregularment cilíndric i dicòtom, i té anteridis i arquegonis Comprèn únicament dos gèneres Psilotum i Tmesipteris i quatre espècies, pròpies de països càlids i humits
basidiocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels basidiomicets, constituït per un estroma originat enterament per l’esporòfit dicariòtic.
Pot tenir forma de crosta, aplicada o resupinada, de clava, simple o ramificada, de mènsula basidiocarp dimidiat o de barret amb peu excèntric o central, i amb els basidis ordenats en himeni himenomicets o bé desordenats i inclosos dins l’aparell esporífer, aeri o subterrani gasteromicets
la Renclusa
Excursionisme
Refugi excursionista situat a 2.140 m alt al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa, dins el terme de Benasc (Ribagorça).
Prop seu el curs d’aigua es fa subterrani forat de la Renclusa És propietat del Centre Excursionista de Catalunya, que el feu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó fou inaugurat el 1916 Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus