Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
nectarina plana
Botànica
Agronomia
Nectarina de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.
préssec pla
Alimentació
Botànica
Préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa.
bon cristià
Fructicultura
Nom donat a un grup de peres de forma irregular i de polpa sucosa o semisucosa, sovint fibrosa.
Entre les varietats més apreciades cal esmentar la bon cristià Williams , la bon cristià d’hivern o pera de Roma i la bon cristià d’estiu
llimonera
Agronomia
Dit d’una varietat de pera d’aigua d’origen francès, de color groc amb piquets negres, molt sucosa i dolça.
També és anomenada Jules Guyot i és molt conreada a la zona fructícola de Lleida És molt sensible als cops i, per tant, la seva manipulació ha d’ésser molt curosa
síndria
Síndria
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit de la sindriera, gros, rodó, de pell llisa i verdosa, i de carn dolça, sucosa, vermella i amb molts pinyols negres.
És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines
bergamota
Fructicultura
Denominació comuna de diverses varietats de peres de forma arrodonida, aplanades en el pecíol, i de polpa sucosa, com la de les mantegoses.
guanàbana
Alimentació
Botànica
Fruit del guanabaner, ovoide, molt gros, de pell de color verd fosc i amb espines no vulnerants, i de polpa blanca, sucosa i molt aromàtica.
És tinguda per una de les fruites més exquisides i hom la consumeix crua o en forma de beguda, gelea o conserva
cítric
Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots aquests…
cadenera
Fructicultura
Varietat de taronger, amb fruit de pell granellosa, arrodonit o oval, i de polpa molt fina i sucosa, lleugerament àcida, sense pinyols, o amb pocs, i un pes mitjà de 150-190 g.