Resultats de la cerca

Estudià disseny industrial i interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Zuric 1962-66, i posteriorment treballà com a dissenyador de mobles Publicà dibuixos en revistes underground i construí escultures com Gebärmaschine ‘Màquina de parir’, que causaren sensació per la combinació d’òrgans biològics i maquinària Dedicat exclusivament al seu art des del 1968, creà un món surreal i torturat, alhora repulsiu i impactant, que traslladà a vessants diversos escultura, illustració, pintura i cinema, cobertes de discos, etc Després de publicar el seu primer llibre, Necronomicon 1977, fou contractat…

Professional des del 1998, de l’octubre del 2002 al novembre del 2016 se situà entre els 10 primers llocs de l’ATP, i és el tennista amb el rècord de setmanes en el número 1 de la classificació, tant en nombre absolut 303 al febrer del 2018 com en setmanes consecutives 237, posició que ha ocupat des del febrer de 2004 a l'agost del 2008, del juliol de 2009 al juny del 2010, del juliol al novembre del 2012 i des del febrer del 2018 Jugador molt complet i amb un gran domini de totes les superfícies, té com a principal rival Rafael Nadal L’any 2017 posseïa el rècord de victòries en el circuit…

Després de rebre una formació d’arts i oficis, inicià els seus estudis a Basilea el 1963 i els completà al Pratt Institute de Nova York el 1966 Treballà com a arquitecte en el departament de conservació de monuments del cantó dels Grisons, on establí el seu estudi el 1979, i on desenvolupà els anys vuitanta diverses obres en què predomina el tractament en fusta, com és el cas d’una edificació per a la conservació de les excavacions arqueològiques romanes a Chur 1985-86, el seu estudi a Haldenstein 1985-86 i la capella de Sant Benedicte a Sumvitg 1985-88 En aquestes obres establí les bases que…

Format al British Film Institute de Londres i a la televisió suïssa, fou un dels capdavanters del “nou cinema” suís El seus films, com ara L’invitation 1973,  Pas si méchant que ça 1974, La dentellière 1977, premiat a Canes,  La provinciale 1980 i La mort de Mario Ricci 1982 reflecteixen una minuciosa observació de la realitat social del seu país Posteriorment rodà Orfeo 1985, adaptació de l’òpera de Claudio Monteverdi, la faula Si le soleil ne revenait pas 1987, L’ombre 1992, on retorna a la crítica social del seu país, Le dernier été 1997, una història d’antisemitisme a partir dels darrers…

A 15 anys abandonà els seus estudis per iniciar l’aprenentatge de l’ofici arquitectònic a Lugano 1958-61, i posteriorment estudià a Milà 1961-64 i a Venècia 1965-69 En aquesta ciutat establí contacte i collaborà amb Le Corbusier el 1965 i Louis Kahn el 1969, l’obra dels quals, juntament amb la de Scarpa, l’influïren particularment Destaca la seva obra realitzada en entorns no urbans, com és el cas de la casa a Riva San Vitale 1971-73, l’església de Sant Joan Baptista a Mogno 1986-98 o la capella a Tamaro 1990-96, amb frescs d’Enzo Cucchi, on es produeix una síntesi entre trets que responen a…

De pare suís i mare russa, estudià piano i filologia a Varsòvia i el 1936 es doctorà en filologia eslava i oriental, estudis que compaginà amb la música Dirigí la revista polonesa "Muzyka polska" en 1937-39 Deportat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 aconseguí fugir a Suïssa, on fou catedràtic de llengües eslaves i orientals a Lausana i a Friburg Malgrat la seva important tasca docent en el camp de la filologia, no abandonà la música i assolí renom internacional com a compositor i pianista Feu diverses gires de concerts interpretant aquest instrument i participà molt…

Iniciat en el món musical com a nen cantor de la collegiata de Santa Úrsula a la seva ciutat natal, el 1870 es traslladà a Leipzig, on estudià piano amb C Reinecke i harmonia amb H Richter El 1877 s’installà a Basilea, i al cap de dos anys obtingué la plaça de professor que S Bagge deixà vacant al conservatori de la ciutat, del qual poc després, i fins el 1918, esdevingué director En aquesta època destacà també com a concertista de piano Del 1899 al 1902 dirigí la Societat Coral de Berna Adscrit plenament a l’estètica romàntica, les seves obres denoten la forta petjada de compositors com F…

Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867 Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87 Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des del 1890 fins a la seva…

Estudià geologia a Zuric, on es graduà l’any 1930 i posteriorment es doctorà El 1934 féu la seva primera expedició a Grenlàndia oriental, com a membre d’un equip suís i danès, i el 1936, sota la direcció d’Arnold Heim, participà en una expedició suïssa a l' Himàlaia , on dugué a terme les seves recerques més importants Posteriorment, entre el 1938 i el 1946, treballà a Colòmbia, contractat per l’empresa petroliera Shell , i entre el 1950 i el 1957, treballà com a geòleg en cap a l’empresa estatal de petrolis iraniana En 1960-70 realitzà treballs cartogràfics a Bhutan Del 1958 al 1977 fou…

Treballa conjuntament amb l’arquitecte Pierre de Meuron Vinculats amb els corrents artístics postminimalistes, donen importància als aspectes perceptius i a la recerca de les sensacions La seva investigació se centra en la definició de les superfícies envoltants dels seus edificis, generalment de geometries elementals Aquest fet dona una multiplicitat de sofisticades solucions de façana a partir de la utilització i la combinació de diversos materials i dels tractaments a què són sotmesos És el cas de la pedra de la casa Tavole a Itàlia 1982-88, de la façana tripartida de la Galeria Goetz a…