Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…
eix aerodinàmic

eixos aerodinàmics: XD , eix de resistència aerodinàmica; ZL , eix de sustentació aerodinàmica; YC , eix transversal
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte al vent relatiu instantani, amb origen al centre de gravetat de l’aeronau o al punt escollit per a referir els moviments de les forces.
Hom l’empra per a definir i estudiar els moviments i les accions de l’aeronau
gruix de perfil
Transports
En un perfil aerodinàmic, el major dels segments, perpendiculars a la corda del perfil, compresos entre el contorn superior i l’inferior.
Hom l’expressa en percentatge de la longitud de la corda del perfil gruix relatiu i pot variar entre el 3% en els perfils prims fins al 24% en els perfils gruixuts El gruix de perfil té influència sobre la variació del coeficient de sustentació amb l’angle d’atac i sobre el valor màxim d’aquest coeficient de sustentació En general el coeficient de resistència creix amb el gruix de perfil
perfil
Transports
Secció d’una ala, del caire d’atac al caire de sortida, paral·lelament al pla de simetria.
Geomètricament és caracteritzat pel fet de tenir el caire de sortida en punxa, forma essencial per a produir la sustentació La corda del perfil, que és la línia de referència dels angles d’atac, pot ésser definida com la recta que uneix el caire de sortida del perfil amb el centre de la circumferència que té quatre punts de contacte amb el caire d’atac del perfil La línia mitjana és el lloc geomètric dels centres de les circumferències tangents als contorns del perfil Hom anomena curvatura del perfil la distància màxima de la línia mitjana a la corda El gruix del perfil és donat…
autorotació
Transports
Rotació d’una ala que s’esdevé quan l’angle de pèrdua és inferior a l’angle d’atac efectiu (format per la corda d’un perfil d’ala i la projecció de la velocitat absoluta d’aquesta sobre el pla del perfil).
En augmentar l’angle d’atac, la sustentació minva i l’autorotació continua indefinidament
ampliadora
Fotografia
Aparell per a obtenir, mitjançant projecció, proves positives de dimensions superiors al negatiu original.
És format per una llanterna, un sistema òptic de focal variable, i uns elements mecànics de sustentació i mobilitat entre els diferents components del conjunt La llanterna és formada per una caixa de llum, per un focus lluminós i per un passador per a collocar el negatiu El sistema òptic, format per una o dues semiesferes de cristall òptic, anomenades condensadors, situades dintre la caixa de la llum, i un objectiu de fotografia, situat entre el negatiu i la superfície de projecció, té la funció de concentrar i repartir uniformement sobre el negatiu la llum que prové del focus…
anemòfil | anemòfila
Botànica
Dit de les plantes que realitzen la pol·linització mitjançant la intervenció del vent.
Les plantes anemòfiles presenten flors poc vistoses, sovint aclamídies, estigmes de gran superfície, i gran producció de pollen lleuger que a vegades presenta dispositius vesícules aeríferes que ajuden a llur sustentació
Juan de la Cierva y Codorniu
Juan de la Cierva y Codorniu
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor.
Fill de Juan de la Cierva y Peñafiel , havent estudiat a l’escola d’enginyers de camins i obtingut el títol de pilot d’aviació, el 1916 entrà a l’escola d’aviació civil de Getafe Madrid, on s’especialitzà en els estudis aeronàutics com a projectista i constructor Des d’un principi s’interessà pels problemes de la sustentació aerodinàmica a baixes velocitats, qüestió no resolta pels avions tradicionals i que havia provocat nombrosos accidents El 1923, després de diversos assaigs infructuosos amb quinze models diferents, l’ autogir s’enlairà per primera vegada a l’aeròdrom de…
pla
Transports
Cadascuna de les superfícies que en una aeronau serveixen per a sustentar-la o per a estabilitzar-la o mantenir-ne l’estabilitat.
En una aeronau hi ha els plans de sustentació principals o ales, els plans fixos horitzontals , que contribueixen a l’estabilitat longitudinal, i el pla de deriva , que garanteix l’estabilitat de direcció
combinat
combinat “X-wing”
© Fototeca.cat
Transports
Aeronau de concepció intermèdia entre un avió i un helicòpter.
L’empenyiment o propulsió horitzontal és assolit de la manera usual mitjançant un motor d’hèlixs o de reacció, peró la sustentació és assegurada per una ala convencional i, simultàniament, per un rotor, ambdós elements complementant-se segons les condicions de vol