Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Wilebald Solano Alonso

Wilebald Solano Alonso
© José Téllez (by-nc-sa)
Política
Polític.
Estudiant de medicina, milità en la Joventut Comunista Ibèrica , i en fou secretari general durant la guerra civil, després de la mort de Germinal Vidal Director de Juventud Comunista 1936-37 Pel febrer del 1937 participà directament en la creació del Front de la Joventut Revolucionària, format bàsicament amb les joventuts llibertàries i les del POUM Fou un dels membres del comitè executiu clandestí del POUM a partir del juliol del 1937 i, detingut a l’abril del 1938, romangué a la presó Model fins a la fi de la guerra A l’exili, establert a París, intentà la reorganització del…
Partido Ecológico Español
Partit polític
Partit inscrit a l’abril de 1977 amb seu a Barcelona amb l’objectiu de defensar la vida humana, la natura i els éssers vius.
Dirigents Damián Téllez de Peralta i Juan Pedrol Salvado
ducat de Francavilla
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1555 a Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, príncep de Melito.
Passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, als Téllez-Girón i als Arteaga, ducs de l’Infantado
marquesat de Llombai
Història
Títol concedit sobre la vila de Llombai, el 1530, a Francesc de Borja i d’Aragó, que fou duc de Gandia.
Passà als Pimentel, comtes ducs de Benavente, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna Fou portat pels primogènits dels ducs de Gandia
ducat d’Uceda
Història
Títol concedit al regne de Castella amb grandesa d’Espanya, el 1610, a Cristóbal Gómez de Sandoval-Rojas y de la Cerda, marquès de Cea.
Passà als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Pacheco, comtes de la Puebla de Montalbán, als Fernández de Velasco i altra vegada als Girón, ducs d’Osuna
comtat de Melgar
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, per Enric IV a l’almirall Fadrique Enríquez y de Ayala (mort el 1473).
El seu net setè fou Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo , comte de Melgar El títol passà als Téllez-Girón i als Roca de Togores
ducat de Mandas
Història
Títol concedit a Sardenya (el primer ducat d’aquest regne), el 1614, sobre el lloc de Mandas (Campidano), a Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea.
Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, als Pimentel, als Téllez-Girón, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa
comtat d’Oliva
Història
Títol concedit el 1449 a Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt
, senyor de les baronies de Nules i Oliva.
Passà als Borja, ducs de Gandia, als Pimentel, comtes ducs de Benavente, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, als Roca de Togores, marquesos d’Asprilles, i als Escrivà de Romaní
comtat d’Alba de Liste
Història
Títol castellà concedit el 1459 a Enrique Enríquez y de Mendoza, besnet d’Alfons XI i fill d’un almirall de Castella.
La grandesa d’Espanya fou reconeguda al tercer comte El títol passà el 1713 als Pimentel, comtes ducs de Benavente després als Fernández de Velasco, ducs de Frías, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i, darrerament, als Martorell, marquesos d’Albranca
comtat de Peñaranda de Bracamonte
Història
Títol concedit a Castella el 1602 a Alfonso de Bracamonte-Guzmán y Dávila (mort el 1622), cavaller de Sant Jaume i senyor de Peñaranda.
Fill terciogènit seu fou Gaspar de Bracamonte y Guzmán , que es casà amb la seva neboda carnal la tercera comtessa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1676 a llur fill i quart titular, Gregorio de Bracamonte y de Bracamonte mort el 1682, comanador major de Castella a l’orde de Calatrava Passà als Fernández de Velasco, marquesos del Fresno, als Pacheco, ducs d’Uceda, i als Téllez-Girón, ducs d’Osuna