Resultats de la cerca

Es mostren 201 resultats

front únic

Política
Front comú propugnat per la tàctica política del moviment comunista sorgida del tercer congrés de la Internacional Comunista i adoptada pel seu comitè executiu pel desembre del 1921.
Es fonamentava en la participació dels comunistes en les organitzacions de base de la classe obrera i en una certa política d’aproximació a la socialdemocràcia, bé que mantenia la independència i l’autonomia del partit comunista Malmesa aquesta tàctica pels mots d’ordre posteriors bolxevització, el 1924 classe contra classe, en 1928-33, ressorgí sota la denominació de front únic proletari com a eix del front popular
Gran enciclopèdia catalana

batalló

Militar
Unitat tàctica d’infanteria que reuneix diveses companyies i que és fonamental per a formar unitat superior de l’arma —per exemple, regiments o agrupacions tàctiques— juntament amb unitats d’altres armes.
En la major part d’exèrcits moderns un batalló és format per tres companyies de fussellers, una d’armes pesants i una de plana major, composició heterogènia imposada per la necessitat de combinar el moviment amb el foc Els darrers anys ha anat augmentant la importància del batalló com a unitat tàctica, mentre que el regiment resta com a unitat administrativa Diversos països europeus constitueixen actualment les brigades a base de batallons i prescindeixen dels regiments
Gran enciclopèdia catalana

front popular

Política
Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.
Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les organitzacions…
Gran enciclopèdia catalana

filibusterisme

Política
Tàctica obstruccionista dels filibusters.
Gran enciclopèdia catalana

art militar

Militar
Aplicació pràctica d’una sèrie de coneixements (polítics, militars, econòmics, tècnics, etc) per tal de preveure, plantejar i desenvolupar la defensa d’un estat contra possibles adversaris.
Des del punt de vista estrictament militar es divideix en les següents branques estratègia, organització, tàctica i logística
Gran enciclopèdia catalana

Organización Comunista

Partit polític
Grup partidari del socialisme autogestionari fundat a l’agost de 1974.
Participà en la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria de 1976, l’any que desaparegué en el Grupo Comunista Revolucionario Edità Emancipación , Cuadernos de Táctica i Democracia Obrera
Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX

trinxera

trinxera de les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola

© Fototeca.cat

Militar
Excavació llarga i més o menys estreta, la terra extreta de la qual hom fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics.
Emprada des de molt abans com a fortificació, la tàctica de les trinxeres es popularitzà durant la Primera Guerra Mundial, després que la seva utilització hagué aconseguit d’aturar moltes ofensives
Gran enciclopèdia catalana

cuirassat

Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora

© Fototeca.cat

Transports
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia L’ús de l’hèlix permeté d’installar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa blindatge L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús des del temps…
Gran enciclopèdia catalana

Fly

Handbol
Publicacions periòdiques
Revista d’handbol publicada mensualment a Barcelona entre el 1986 i el 1990.
Creada per un grup de pares i directius del CB Pare Manyanet, estava especialitzada en articles sobre tàctica, tècnica i estratègia de l’handbol, però també incloïa resultats i cròniques sobre qualsevol tema relacionat amb aquest esport
Esportpèdia

bomba de cobalt

Militar
Bomba nuclear dins la qual l’acer que constitueix habitualment el cos és reemplaçat per cobalt sotmès a un intens bombardeig de neutrons, amb la qual cosa el cobalt es transforma en un núclid radioactiu de vida mitjana llarga (5 anys).
Experimentada el 1953, és considerada una arma de guerra radioactiva d’efecte nociu extrem, per tal com la radioactivitat romanent fa impossible la ulterior existència de vida També n'ha estat estudiada la utilitat tàctica com a arma defensiva
Gran enciclopèdia catalana