Resultats de la cerca

Àkhila II és nomenat rei a l’antiga Tarraconense

És executat Luci Novi Rufus, governador de la Tarraconense, amb els nobles provincials que havien defensat la causa d’Albí com a pretendent de l’Imperi Tots els seus béns passen al patrimoni imperial, que s’enriqueix notablement

Carlemany penetra a la Tarraconense i posa setge a Saragossa La seva rereguarda és derrotada pels bascons a Roncesvalls

En el territori de les actuals comarques de Girona s’han identificat diverses necròpolis datades entre els segles IV i VIII, amb una variada arquitectura funerària La seva situació espacial permet diferenciar els cementiris situats a la vora d’un camí, els relacionats amb un edifici de culte o funerari i els que de manera residual s’estableixen en villes romanes Un nombre important de jaciments són difícilment identificables amb aquests tipus d’assentaments, o perquè es coneixen molt parcialment, o perquè són troballes esporàdiques o bé perquè malgrat ser nombroses no podem relacionar…

S’inaugura a la catedral de Tarragona el Concili Provincial Tarraconense

Els dominis visigots de la Provença, Narbona, Tarraconense i Cartaginense es mantenen 507-526 gràcies al protectorat dels ostrogots de Teodoric, amos d’Itàlia

Els gots estenen el seu domini 507-567 per la Tarraconense, la Cartaginense i la Bètica

Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’àrea de domini visigòtic no es farà fins a Euric, l’…

Es vincula la diòcesi d’Elna a la Tarraconense i es crea la diòcesi d’Oriola, segregada de la de Cartagena

Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672