Resultats de la cerca

Dominicà 1934 i professor a Nimega des del 1968, sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium , en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie ‘Tempteigs teològics’, 1964-66, Maria moeder van der…

Partidari del nominalisme occamià i de la via moderna , influí sobre molts teòlegs dels ss XVI i XVII, fins i tot sobre Luter La seva obra principal és un Collectorium ex Occamo super quatuor libros sententiarum

La seva finalitat, segons l’escrit de proclamació, era promoure una restauració humanística, desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques Es declarà oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes Hi figuraven com a collaboradors Josep Finestres i Ignasi Dou, professors de la Universitat de Cervera No arribà a tenir existència efectiva

És un fenomen existent en totes les cultures, per tal com els posseïts mostren unes actuacions similars espasmes, convulsions, emissió de sons o paraules inarticulats, etc Des del punt de vista de la psicologia científica, les possessions són considerades manifestacions de neurosis, psicosis o malalties orgàniques canalitzades socialment o culturalment Es poden presentar individualment o collectivament, i la seva valoració depèn del context cultural en què es donen Actualment, una de les formes més conegudes i més esteses és el vodú Des de l’òptica cristiana hom concep la possessió com l’…

Deixeble de Policarp, fou un dels més grans teòlegs del seu temps Refutà el montanisme i recomanà al papa Víctor I que arribés a un acord amb els quartodecimans Polemista antignòstic i coneixedor profund de la tradició catòlica, elaborà la doctrina de l’àνακεφαλάιωσις recapitulació cristològica de l’univers La seva obra principal és Adversus haereses  La seva festa se celebra el 28 de juny

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Canonge, canceller de la universitat 1263 i bisbe de París 1268, intervingué en les controvèrsies entre els teòlegs i els mestres de la facultat d’arts i afavorí l’augustinisme enfront de l' averroisme sobretot de Siger de Brabant i d’algunes tesis aristotèliques de Tomàs d’Aquino, que condemnà en dues ocasions 1270 i 1277, condemna que provocà efectes oposats amb vista a l’acceptació de l’aristotelisme

Per influx de P Jurien i altres teòlegs francesos, s’orientà vers el pietisme i l’introduí a les escoles daneses i noruegues amb els Commentarii al Catecisme de Luter 1737 Bisbe de Bergen 1747-59, fundà el primer seminari de Noruega i el Collegium Fredericianum De nou a Copenhaguen, s’oposà a la creixent llibertat de pensament És autor d’obres teològiques i d’història Annales ecclesiae danicae 1766

Funcionari romà, es retirà a un monestir i esdevingué bisbe de Ruspe ~507 i un dels teòlegs més importants del seu temps Adversari de l’arianisme i defensor de la doctrina d’Agustí, fou autor de nombroses obres dogmàtiques i polèmiques, entre les quals cal esmentar Contra Arianos i Ad Thrasamundum regem , contra els arians, i Ad Monimum , De veritate praedestinationis i Contra Faustum Reiensem, contra els semipelagians Festa 1 de gener

Monjo de Saint-Germain d’Auxerre, en dirigí l’escola ~876 Deixeble de John Scott i de Llop de Ferrières, ensenyà teologia a Reims i a París i comentà els principals teòlegs i poetes del seu temps, sobretot Boeci Com a exegeta és conegut per l' Expositio super Genesim , les Enarrationes in psalmos , els comentaris als profetes menors, al Càntic, a les Epístoles de sant Pau i a l’Apocalipsi La seva Expositio de celebratione missae fou atribuïda a Alcuí