Resultats de la cerca

Estudià amb els mestres de música Marraco i Tolosa Fou violinista de la catedral i director del teatre Triomf de Barcelona El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1862 fundà l’Orfeó Terrassenc També fundà una orquestra i una escola de música a Tarragona El 1871 marxà a Puerto Rico on el 1872 organitzà una acadèmia de música residia a Ponce Escriví unes cinc-centes composicions, entre les quals cal destacar la Simfonia isabelina 1858

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008

Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid en 1895-1903 Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia parallela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez tornà al partit republicà federal el 1913

A la dècada del 1930 fou membre destacada de la Secció Femenina de l’Associació i Joventut Catalanista de Terrassa adscrita a la Lliga Regionalista Collaborà al diari terrassenc El Dia i fou membre del consell de direcció del setmanari “Després” 1934 i secretària de Joan Estelrich Durant la postguerra continuà culturalment activa fent conferències i als anys setanta i vuitanta collaborà a Ràdio Terrassa També escriví al principi dels seixanta algunes lletres per a cançons de Francesc Pi de la Serra, el seu nebot Publicà l’assaig L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977 1978, el…

Vida Industrial dels rams tèxtil i la restauració, tingué una notable presència en l’àmbit amateur terrassenc a partir del 1955 Filma Font La seva obra, en què predomina el protagonisme de la dona, es caracteritza per una clara tendència cap al melodrama, en què destaca com a narrador expert Aconseguí diversos guardons de primer rengle als concursos del CEC i un primer premi al millor argument a la copa internacional de Cinema Amateur de Carcassona França per La taza de café Manías 1955 Altres films 1956 Amargo revivir CM 1957 Luces de sangre CM Ella CM 1958 El mundo al revés CM…

S’inicià en l’excursionisme el 1969 com a membre de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs i el 1972 ingressà com a soci al Centre Excursionista de Terrassa CET, on fou monitor entre el 1974 i el 1977, primer de la secció infantil i després d’escalada, alpinisme i esquí de muntanya Formà part de la junta de la secció d’alta muntanya, i en fou un dels membres més actius Durant els anys setanta també realitzà les primeres escalades destacades als Pirineus i als Alps El 1978 s’installà a Andorra, on treballà de monitor d’esquí Participà en diverses expedicions del CET, com ara als Andes…

Iniciada a Terrassa el 1967, està centrada en la invenció i el desenvolupament tècnic del cinema, en especial el denominat subestàndard, de caràcter familiar i amateur Consta d’uns 600 objectes distribuïts en tres apartats el precinema –amb diversos aparells òptics precursors del cinematògraf–, la joguina cinematogràfica –amb una particular dedicació al Cine NIC–, i el cinema no professional –amb una mostra que comprèn des del projector Pathé Baby del 1922 fins als darrers aparells de començament de la dècada del 1980– També disposa de tres apartats complementaris, de material gràfic,…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument al…

Segons una escriptura datada el 23 de juliol de 1039, el terme i la parròquia d’Ullastrell foren cedits al monestir de Sant Llorenç del Munt per la comtessa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I El document de donació expressa que els comtes cedeixen a Sant Llorenç “villam scilicet que dicitur Oleastreto” , amb la seva església de Santa Maria, amb delmes, primícies, oblacions, cases, terres i aigües, com ho havia tingut Senegundis En la documentació que avui dia es conserva de Sant Llorenç del Munt consten diverses escriptures referents a la parròquia d’Ullastrell, a través de les quals…

Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…