Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
agre del terrer
Conjunt de coses que caracteritzen l’ambient o el medi en què hom s’ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat.
Església del Terrer (Llançà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer…
Joan Terrer i Sarriera
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia
pau de Deza
Història
Acord signat a Deza, prop de Sòria (Castella), i a Terrer, prop de Calataiud (Aragó) els dies 13 i 14 de maig de 1361, entre Pere I de Castella i Pere III de Catalunya-Aragó, a la fi de la segona fase de la guerra dels Dos Peres.
Les negociacions havien estat decidides a Calataiud, entre Pere III i el legat pontifici cardenal Guillaume de la Jugie els negociadors foren Bernat de Cabrera pel rei de Catalunya-Aragó i Juan Alfonso de Mayorga i Men Rodríguez de Biedma pel de Castella Hom acordà la restitució de les places ocupades, l’alliberament dels presoners i la remissió del plet sobre Alacant i Almazán al legat De fet, aquest acord no fou més que una treva pel setembre del 1362 els castellans recomençaren les hostilitats
caps blancs
Caps blancs
© Fototeca.cat
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de tiges ascendents, de 10 a 30 cm, de fulles allargades, petites i blanquinoses, i flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra