Resultats de la cerca
Es mostren 665 resultats
Jordi Safont i Bertran de la Borda finalitzen els relleus del Judici Final del timpà de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida
L’escultor Jordi Safont i el seu deixeble Bertran de la Borda finalitzen els relleus del Judici Final del timpà de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida
Mestre de Cabestany
Mestre de Cabestany Timpà de Cabestany, de marbre, amb escenes de la vida de la Mare de Déu (s XII)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor de personalitat desconeguda.
Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb…
ametlla mística
Ametlla mística amb la imatge de la Mare de Déu, al timpà de l'esglèsia de Cornellà de Conflent
© Fototeca.cat / Arxiu Mas
Art
Ornament en general de forma el·líptica, originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica, que encercla una figura sagrada a la qual hom vol donar un relleu especial.
En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII
minerva
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir de pressió plana que consta de quatre parts principals: bancada, mecanisme de tintatge, platina i timpà.
La bancada és una peça fixa, de ferro, que fa de base de la resta de la màquina el mecanisme de tintatge és format pel tinter, la taula que pot ésser plana o cilíndrica i la bateria de roleus la platina forma part del cos superior de la bancada i és on s’assenta la rama que conté la forma i el timpà és un bloc massís que té una superfície polida on hom colloca el paper per imprimir-lo Hom l’empra, generalment, per a fer petits treballs, com ara targetes, rebuts, etc
finestra circular
Anatomia animal
Orifici de la caixa del timpà, per darrere i per sota del promontori, que es correspon amb l’extremitat inferior de la rampa timpànica del cargol.
És tapat per una membrana anomenada timpà secundari
trompa d’Eustaqui
Anatomia
Conducte osteofibromembranós que comunica la caixa del timpà amb la faringe, on s’obre a la part lateral i superior, a set centímetres de l’obertura exterior de les fosses nasals.
La caixa del timpà, mitjançant aquesta comunicació, pot equilibrar la seva pressió amb la pressió atmosfèrica
Francesc Climent
Escut del bisbe Francesc Climent al timpà de la porta de Santa Eulàlia de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1406-10), de Barcelona (1410-15; 1420-30) i arquebisbe de Saragossa (1415-19), dit també Sapera.
Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó Fou prior de Daroca 1399, ardiaca del Penedès 1401, bisbe de Tortosa i de Barcelona i arquebisbe de Saragossa, d’on fou deposat pel papa Martí V Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi fou també patriarca de Jerusalem Exercí…