Resultats de la cerca

El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia

Discorre per les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà Té una orientació general d’oest a est Es forma sota Capafonts Baix Camp per la unió de diversos torrents que davallen de la serra de Prades torrent de l’Abellera i de la serra de la Mussara Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd Conca de Barberà, al nord, i de Mont-ral i de la Riba Alt Camp, on desemboca al seu collector, al sud És de règim torrencial

Sol produir-se en els fons de les conques sedimentàries, on les partícules, abans d’assolir la diagènesi suficient, han sofert un basculament que les fa posar en moviment També poden produir-se per pluges molt continuades sobre les roques de gra molt fi, les quals davallen pel vessant d’una muntanya en forma torrencial La massa de fang s’immobilitza en disminuir el pendent o en augmentar la viscositat Als Països Catalans hi ha diverses zones on s’han produït colades, a causa, principalment, d’aiguats Per tal de prevenir-les cal tenir cura de la cartografia geològica Una mena…

La capital és Amfissa 6605 h 1971 És molt muntanyosa, amb altituds de més de 2000 m, que culminen al mont Nkiṓna 2510 m, i és formada per conques separades per serres que es comuniquen mitjançant congosts tallats pels rius, de règim torrencial La població és escassa 21 h/km 2 1981, i es dedica a l’agricultura blat, oliveres i vinya i a la ramaderia Hom hi extreu bauxita Habitada aquesta regió a la fi del Neolític, al segle II aC no sembla influïda per Micenes En la seva expansió colonitzadora fundà la ciutat de Focea, a l’Àsia Menor Posteriorment, la seva història s’identifica…

La capital és La Rioja 104 494 h 1991 Limita al N amb la província de Catamarca, a l’E amb aquesta i amb la de Córdoba, al S amb la de San Luis, i a l’W amb la de San Juan i amb Xile Hi ha tres regions fisiogràfiques la serralada dels Andes, la serralada Preandina i les serres de la Pampa Yagüe, Umango i Famatina i els plans de l’W, composts per sorres de tipus desèrtic El clima es caracteritza per una llarga estació seca i pluges molt escasses i torrencials Les temperatures oscillen entre 0° i 30° Els rius són de règim nival i torrencial o de tipus endorreic els del N Hi ha salines…

La capital és Sapporo Muntanyosa, amb nombrosos volcans, és ocupada en gran part per la serralada de Hokkaidō, que la travessa del cap Erimo al cap Sōya el SW és muntanyós, i entre ambdós sistemes s’obre la plana d’Ishikari, travessada pel riu del mateix nom Els rius, curts, corren per valls encaixades i són de règim torrencial, amb crescudes de primavera El clima és sotmès, a l'hivern i a la tardor, als vents freds de Sibèria, que provoquen nevades i grans boires, sobretot a les costes occidentals A l’estiu les temperatures són suaus mitjana de juliol a Sapporo 20°C Mitjanament…

De relleu essencialment muntanyós els cims arriben a altituds de 5859 m i 5334 m que s’accentua vers el Pamir, és constituït per complexos glaciofluvials, amb una forta erosió torrencial que modifica la primitiva estructura glacial Els rius pertanyen a la conca de l’Amudarja i el clima hi és continental extremat La població, composta pels anomenats tadjiks del Pamir, pels uzbeks a les planes i nòmades kirguisos al Vākhān, és, en majoria, de religió musulmana Els principals recursos econòmics són la ramaderia, l’agricultura de subsistència i la mineria, especialment a l’àrea afganesa, on és…

La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa de 2023 a 1 813 m alt, que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de Linares i la…

Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’una gran…

Les rambles de capçalera drenen el terme d’Higueruelas i s’ajunten al Villar on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d’Artaix desguassa al Túria dins el terme de Benaguasil