Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic formant cristalls petits, de formes prismàtiques, sovint reunits en druses o en agregats bacillars És translúcid, de color blanc o groguenc, de bona exfoliació i de lluïssor vítria

Mineral amorf d’estructura poc coneguda, incolor o blanc, de transparent a translúcid, lluïssor vítria o resinosa i fractura concoidal Rep el seu nom del metallúrgic anglès Brooke Evans Fou descobert l’any 1864 a Eslovàquia

Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa

Pertany a la classe dels fosfats que dóna nom al seu grup, cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria, de transparent a translúcid, de color verd fosc a clar i groc Fou descobert el 1950 per Arthur Montgomery

Cristallitza en el sistema monoclínic Es presenta amb un color variable del taronja vermellós al taronja ocre, amb lluïssor vítria i adamantina, i translúcid Fou descobert a Badajoz el 2003 i el seu nom ret homenatge al geòleg Salvador Calderón

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic amb forma arronyonada Té una fractura concoidal, i és fràgil i untuós al tacte És d’un color verd poma a incolor i translúcid La duresa és de 4 a 5 i la densitat de 2,5

Pertany a la classe dels fosfats, del grup de l’olivina, de color verd oliva i verd fosc, lluïssor greixosa, translúcid, que es forma per oxidació d’altres minerals de coure Rep el seu nom de la localitat de Libethen Eslovàquia on fou descobert el 1823

Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda

De color blau cel, cristallitza en el sistema monoclínic, translúcid, que es produeix per alteració hidrotermal de roques ofítiques Fou descrit per primer cop l’any 1876 a Estopanyà Ribagorça El seu nom prové del grec aerinos , que significa ‘blau cel’ Aquest mineral fou molt usat antigament per a preparar pigments, especialment per als murals del romànic als Pirineus

Mineral que pertany al grup dels tectosilicats Utilitzat des de l’antiguitat en ornamentació, té un color blau fosc intens no uniforme, i en làmines fines és translúcid Es presenta en forma d’agregats de petits cristalls Té duresa 5-5,5 i pes específic 2,38-2,45 És un mineral de metamorfisme de contacte, associat amb les calcàries N'hi ha a l’Afganistan i a Xile