Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Nicasio Zorita
Música
Compositor de probable origen aragonès, actiu a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI.
La primera dada coneguda de Zorita és del 1578, any en què vivia a València i fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona Es mantingué en el càrrec almenys fins el 1589 Mentre fou actiu a Tarragona, publicà un llibre amb trenta-dos motets a quatre veus i vint a cinc veus titulat Liber primus Motectorum Barcelona, 1584 Aquesta edició constitueix un dels escassos exemples d’impressió de música a Barcelona i és l’únic llibre de motets publicat durant el segle XVI en aquesta ciutat També se n’han conservat altres obres en versions manuscrites, un credo a…
Eloi Mundi Zamorano
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format al Collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona, el 1967 fitxà pel Cerdanyola, amb el qual debutà a la màxima categoria Es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1968, 1969 La temporada 1969-70 jugà a l’Igualada i la següent tornà al Cerdanyola 1970-73, amb el qual fou subcampió de Copa 1973 Fitxà pel Noia 1973-74, 1976-78, el Vilanova 1974-76, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga, l’Sferic de Terrassa i l’Arenys de Munt, en el qual es retirà a trenta-dos anys Posteriorment, practicà el pitch-and-putt
Andreu Tribó i Andreu
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, parvulista.
Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trentados anys Bibliografia "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum…
Montcorbau

Vista de l'església de Sant Esteve de Montcorbau
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.222 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), dins l’antic terme de Betlan.
És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona L’església parroquial Sant Esteve, en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI El lloc apareix amb els noms de Muntbarbal l’any 1278 i de Montecorvallo o Montecorballo del 1312 en endavant Guillem Arnau de Montcorbau tingué un paper destacat en l’oposició a la invasió de la Vall pels francesos el 1283-1284 i després en el retorn del domini als reis de la corona catalanoaragonesa El 20 de novembre de 1313 els dos cònsols i els trenta…
Francesc López de Sepúlveda i Tomàs
Història
Militar
Periodisme
Militar i periodista.
Ingressà a l’Acadèmia General Militar el 1947 El 1972 es graduà en periodisme Formà part de la División de Montaña Urgel núm 4, fou capità d’enginyers de la IV Regió Militar Catalunya i en 1964-69 estigué al capdavant de l’oficina de premsa de Capitania General Aquest darrer any fou designat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Washington Coronel d’enginyers d’estat major, el febrer del 1986 fou promogut a general de brigada, i el 1988, a general de divisió Fou director del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional CESEDEN del 1988 al 1991 Com a periodista i especialista en…
Dámaso Ledesma
Música
Organista, compositor i folklorista castellà.
Ordenat de sacerdot, fou organista de la seva ciutat natal durant set anys i, posteriorment, durant trenta-dos anys i fins a la seva mort, ho fou de la catedral de Salamanca Era conegut pels seus dots d’improvisador Compongué diverses obres per a orgue, música litúrgica i també una sarsuela amb temes populars de la seva província, peces totes elles que romanen inèdites Interessat pel folklore, avui és recordat sobretot pels seus treballs de recopilació de música tradicional El 1907 publicà el llibre Folklore o cancionero salmantino , una recopilació de 396 cançons…
Antoni Alcaine de Mendoza

Antoni Alcaine de Mendoza
Museu Colet
Handbol
Àrbitre d’handbol.
Feu un curs d’arbitratge el 1946 i l’any següent ja arbitrava partits provincials del Campionat de Catalunya A partir del 1949 també començà a arbitrar els partits d’handbol de sala Xiulà partits de primera divisió i de divisió d’honor, i romangué trenta-dos anys en les màximes categories de l’handbol Arbitrà també els partits amistosos internacionals dels clubs que jugaven a Catalunya Retornà a primera divisió fins la temporada 1978-79 Rebé la insígnia d’or de la federació de Barcelona, la placa i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Espanyola d’Handbol, la…
Escunyau

Escunyau
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.049 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat a la riba esquerra de la Garona.
Hi ha l’església parroquial, romànica de Sant Pere d’Escunyau , originàriament del segle XII, que té un portal de gran vàlua El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV Fins el 1970 fou municipi independent l’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles de Casarilh i de Betren i el despoblat de Castell Als vessants septentrionals de la tuca de Betren hi ha la nova estació d’esports d’hivern d’Era Tuca i hom ha creat una reserva botànica El lloc surt documentat a partir de l’any 1278 amb els noms d’Aczcunia, ville de Scunhalibus, Cunhalibus, Scunhabli o Espinyau El 12…
Lluís Llort i Carceller
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
Crític literari i collaborador de diversos mitjans de comunicació, formà part de l’equip de guionistes de sèries de televisió Moncloa, dígame , 2001 Jet Lag , 2002-06 Ha publicat les novelles negres Tardor 1999, considerada com la radiografia sentimental d’una generació, Maleït Montjuïc 2000, Camaleó 2001, una visió torturada sobre els sentiments, Trenta-dos morts i un home cansat 2004, La imperfecció de les bombolles 2009, Si quan et donen per mort un dia tornes 2012, Herències collaterals 2014, la traducció en castellà de la qual fou guardonada amb el I…
Georg Piscator
Música
Compositor i organista austríac.
Quan era un infant formà part del cor de la capella de l’arxiduc Leopold a Alsàcia i el 1622 ja era tercer organista del príncep del Tirol a Innsbruck Viatjà per Itàlia i, en 1626-28, estudià a Venècia i a Roma El 1630 fou nomenat primer organista a Innsbruck, i el 1635, organista i mestre de cor a la cort de Munic De Piscator només s’ha conservat completa una collecció de trenta-dos motets a una i quatre veus, inclosos en la seva Quadriga musica 1632 Les obres més notables d’aquest volum són les d’una sola veu, que revelen la influència d’Alessandro Grandi La resta…