Resultats de la cerca

El seu origen no és clar Les teories tradicionals n'assenyalen l’aparició vers l’any 450 aC, mentre que els investigadors de l’escola anglesa proposen la data, molt més tardana, del 269 aC Bé que inicialment tenia l’equivalència d’una lliura de coure, sofrí successivament reduccions molt contínues que el portaren al pes d’una quarta part d’unça En un principi, aparegué com un lingot de forma no definida aes rude o aes infectum Més tard es transformà en un quadrilàter amb una representació figurada i fins i tot una llegenda aes signatum Adaptat el seu pes a la lliura itàlica de…

Apareix en la documentació catalana de la segona meitat del s XI, referit al mancús que pesa l’argenç, és a dir el de 14 l’unça de pes 1,92 g, que corresponia als mancusos anomenats bilingües

Durant la república fou d’argent en substituir l’as com a moneda de compte s III aC, fou de bronze, amb un pes d’una unça Desaparegué de la circulació a la segona meitat del s III dC

La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes

Així, peça de cinc rals catalans, peça de cinc sous , peça de quatre quartos , peça de vint pecetes Aquest terme s’utilitzà molt als Països Catalans, en relació amb la moneda forana, especialment la de Castella, com veiem en les expressions peça de quatre escuts o peça de vuit rals forts referint-se a la mitja unça o al duro, respectivament

Aquesta església, sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui, es bastí dins l’antic terme del castell de Saió o Ocelló, documentat des de l’any 1023 Centra el poble de Saió, a ponent del terme municipal En els seus orígens estigué sota l’advocació de sant Pere És possible que la primera referència a aquesta capella es remunti a l’any 1032, data en què Guillem de Mediona, que tenia encomanat per la mitra vigatana el castell de Saió, cedí a una església dedicada a sant Pere una unça d’or per a la seva dedicació Aquesta capella ha sofert moltes remodelacions, la qual…

L’església parroquial de Tudela de Segre, a llevant d’Artesa, fou una església dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger, en un primer moment a través de la pabordia d’Artesa En tenim notícies des que el 1092 Ermessenda, en el seu testament, féu un llegat d’una unça a l’església de Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent amb la seva església Com a annexa d’Artesa segueix apareixent en la documentació de l’arxiu capitular de Sant Pere d’Àger al llarg del segle XIV Continuava encara…