Resultats de la cerca

La capital és Newcastle upon Tyne

La capital és Kingston upon Thames

La capital és Kingston upon Hull

Començà harmonia i contrapunt a setze anys, però abandonà la música per seguir els estudis d’odontologia, especialitat en la qual es graduà el 1951 Fou dentista a l’exèrcit durant dos anys 1951-53 Gràcies a una beca, entre el 1954 i el 1956 pogué estudiar a la Guildhall School of Music and Drama, on fou alumne d’A Nieman En 1958-59 ho feu a París amb Max Deutsch El 1963 el seu rèquiem, dedicat a l’holocaust jueu de la Segona Guerra Mundial, guanyà el primer premi en el Concurs Internacional del Teatro alla Scala Milà, fet que li permeté d’abandonar l’exercici de la medicina per dedicar-se…

Fou astrònom a l’observatori de Cambridge 1920-24 i professor de matemàtiques aplicades a la Universitat de Manchester 1924-28 i, a partir del 1928, de la d’Oxford Es dedicà principalment a l’astrofísica teòrica i a la relativitat i estudià particularment la termodinàmica dels estels i l’estructura de la matèria que els constitueix Estudià també les variacions de la lluminositat dels cefeides i l’expansió de l’Univers, segons la teoria de la relativitat d’Einstein Desenvolupà una teoria alternativa a la relativitat general, que fou anomenada relativitat cinemàtica , i demostrà la possibilitat…

Representant destacat dels Angry Young Men, la seva abundant obra comprèn gèneres diversos, com la poesia A Word Carved on a Sill , 1960 Wildtrack , 1965, i Letters to Five Artists , 1965, la novella Hurry on Down , 1953 The Contenders , 1958 Strike the Father Dead , 1962 The Smaller Sky , 1967 A Winter in the Hills , 1970, i Comedies , 1990, la narració breu i l’assaig, camp en el qual destacà The Living World of Shakespeare , 1964 A House for the Truth , 1972 Samuel Johnson , 1974, i Professing Poetry , 1977 Escriví l’autobiografia Sprightly Running 1962

Després d’estudiar a Cambridge, a la Sorbona i a Lovaina, fou capellà de ThCranmer 1537 Vicari a Herne Kent, hi predicà la reforma Capellà reial 1540, fou acusat pels bisbes catòlics 1544 de violar els sis articles Victoriós, formà part del tribunal que jutjà i féu dimitir els bisbes Stephen Gardiner i TBonner succeí aquest com a bisbe de Londres 1550 Contrari a les pretensions de Maria Tudor, en esdevenir reina 1553, fou empresonat i condemnat a la foguera per heretge juntament amb Hugh Latimer 1555

Abans de ser nomenat arquebisbe de Westminster, el 1976, per Pau VI, fou abat benedictí d’Ampleforth En la seva qualitat de primat de l’Església catòlica d’Anglaterra i del País de Galles, el 1992 rebé, a Anglaterra, Joan Pau II, el primer papa que viatjava a aquell país des de la creació de l’Església anglicana Tingué una gran sensibilitat ecumènica, afavorida pel fet d’ésser fill de pare protestant i mare catòlica Governà amb intelligència i modèstia Condemnà l’egoisme en la sensualitat i les aberracions de l’eugenèsia L’any 2000 es publicà en català el seu llibre He tingut un somni , que…

Primer comte d’Eldon, estudià a Newcastle i Oxford El 1776 començà a exercir com a advocat Diputat conservador 1782, el 1788 esdevingué procurador general i lord Nomenat fiscal general 1793 i lord canceller 1801, el 1799 rebé el títol de baró d’Eldon i, el 1821, el de comte Excellí com a jutge

Una de les principals fonts d’informació sobre el gènere és el llibre The Division-violist or An Introduction to the Playing upon a Ground Londres, 1659, de Christopher Simpson