Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
Ciutat de les Arts i de les Ciències
Vista de l’Umbracle de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
© Eulàlia Rius
Arquitectura civil
Complex urbanístic de caràcter ludicocultural de la ciutat de València.
Ocupa uns 350000 m 2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al S del centre urbà Consta de quatre grans àrees el Palau de les Arts , espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinemaplanetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip , que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal obra de l’arquitecte Félix Candela, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim El projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995 Juntament amb el Palau de…
parcel·lació
Dret administratiu
Dret civil
Acció de parcel·lar o dividir en parcel·les una o diverses finques agrupades, sia a iniciativa de l’administració pública o a iniciativa privada.
Aquesta operació només pot ésser realitzada quan ha estat aprovat el corresponent pla urbanístic i hom n'ha obtingut llicència administrativa
Urbanització de la Rambla de Barcelona, segons projecte de Pedro Martín Cermeño
Comença la urbanització de la Rambla de Barcelona, segons el projecte urbanístic de l’enginyer militar Pedro Martín Cermeño Josep Mas hi fa el palau Moja
Villeurbanne
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, al Lionès, França, que forma part de l’aglomeració urbana de Lió.
Fou objecte d’un pla urbanístic 1932-35 entorn de la Place de la Libération És un nucli industrial, amb indústria metallúrgica, mecànica, tèxtil, química, alimentària, electrònica, etc
el Torrent del Capellà
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), situat al N de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.
Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges més de dues terceres parts foren bastits pels mateixos residents Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic
Pachacamac
Temple d’Acllahuasi a Pachacamac, centre arqueològic del Perú
© X. Pintanel
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic del Perú, a la vall del riu Lurín, a la regió costanera central d’aquest país.
Fou un centre cultural molt important del període urbanístic 1000-1440, fins que fou conquerit pels inques això no obstant, i a causa del renom del seu gran temple-piràmide, els pelegrinatges a Pachacamac continuaren sota els inques
Josep Mas i Dordal
Façana de l’església de la Mercè de Barcelona, obra dels germans Josep i Pau Mas i Dordal (1765-75)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte del gremi de mestres de cases, picapedrers i molers de Barcelona.
Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’Arenys de Mar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa 1774 i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós Fou autor de l’…
Can Puiggener
Barri
Barri perifèric de Sabadell, al NE de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès; sorgí a partir del 1947 al voltant de l’antiga masia de can Puiggener (esmentada al s XV amb el nom de mas de Canals
).
El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d’habitatges del Pla de Can Puiggener , mancat de tota mena de serveis La població conjunta era de 7 105 h el 1984
Comissariat de la Casa Obrera
Economia
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 13 de juny de 1932 i fusionada, el 19 de març de 1934, amb l’Institut Contra l’Atur Forçós per tal d’estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera.
Va elaborar un pla urbanístic de Catalunya començant pel de Barcelona i afores, que restà formalitzat el 1934 en el pla Macià El 1933, el president Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc Era integrat per una àmplia representació ciutadana
Nuevo Baztán
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a la Alcarria.
Té interès el seu disseny urbanístic, un dels més originals i ambiciosos del segle XVIII, obra de Josep Benet Xoriguera, que el feu per encàrrec del banquer i fundador de la localitat, Juan de Goyenche, entre el 1709 i el 1713 i en el qual, evitant una simetria rígida, segueix la tradició d’Henares i de Lerma