Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
la Devesa de Campoamor
Partida
Urbanització
Urbanització i partida del municipi d’Oriola (Baix Segura), situada a la devesa de Campoamor
.
La partida és actualment farcida d’urbanitzacions, entre les quals destaquen la urbanització homònima i la de Villamartín
La Matanza de Acentejo
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, a Canàries, situat a la costa N de l’illa de Tenerife, a la vall d’Orotava.
És un centre agrícola vinya, plàtans, tomàquets amb algunes indústries vinícoles A la costa, s’hi han construït urbanitzacions
platja de Fenals
Platja de Fenals, a Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la Costa Brava, al terme de Lloret de Mar (Selva), a l’W de la vila, entre la punta de Fenals
(on s’alça el castell de Fenals
, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda.
Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere del Bosc Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques 305 h 1981
Santes Creus
Poble
Poble i cap del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), creat l’any 1843 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus.
Ha esdevingut un nucli d’estiueig i de segona residència i turisme hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió , a l’antic molí a la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió
es Coll d’en Rabassa
Nucli
Nucli de població del municipi de Palma (Mallorca), a la costa, prop de l’aeroport de Son Sant Joan.
Prop seu hi ha les urbanitzacions de Cala Gamba, la Ciutat Jardí i les Roques Forma part del gran complex turístic que s’estén des de Palma fins a s’Arenal de Llucmajor Hi ha l’antiga torre d’en Pau
Perenxisa
Història
Antiga alqueria islàmica del terme de Torrent de l’Horta (Horta del Sud), prop de la serra de Perenxisa (329 m alt.), situada a cavall dels termes de Torrent i de Xiva (Foia de Bunyol), allargada en direcció W-E uns 10 km.
El terreny calcari i totalment desforestat ha estat aprofitat per a l’extracció de pedra per a la construcció del nou curs del Túria Darrerament, i gràcies a la seva proximitat amb importants nuclis de l’Horta, hi han estat fetes diverses urbanitzacions d’estiu
l’Almadrava
Platja de l’Almadrava, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
És situada a la costa platja de l’Almadrava , al S de l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll de Balaguer i el cap del Terme, al límit del terme de l’Ametlla de Mar Hi era parada antigament una almadrava Modernament s’hi han edificat xalets i urbanitzacions
el Perelló
Vista de la gola del port del Perelló
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de Sueca (Ribera Baixa), situat a la costa, al límit amb el terme de València, al N del qual hi ha la gola del Perelló, el tercer i més meridional canal de desguàs de l'Albufera, amb comportes que regulen la sortida.
La platja del Perelló és baixa i arenosa L’activitat més tradicional del poble ha estat el conreu de l’arròs, però des de la fi del segle XIX adquirí importància l’estiueig i s’ha convertit, els últims decennis, en important nucli turístic urbanitzacions, hotels i apartaments El 1907 hom hi edificà una església
el Saler
Llogaret
Llogaret del municipi de València (Horta), prop de la costa, al S del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l'Albufera.
Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’W en terres d’arròs Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa Pertany a l’antic terme de Russafa
la Marina de l’Hospitalet
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), limitat al N per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques la Bomba i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar