Resultats de la cerca

És una espècie molt rústica es reprodueix fàcilment de llavor i té un creixement molt ràpid, ja que floreix i fructifica el mateix any que germina

Publicà Pro Valentina Medicorum Schola adversus Bernardum Cajanes 1594, obra polèmica contra el metge barceloní Bernat Cajanes, que havia atacat els metges de la Universitat de València perquè considerava que feien sagnies abusives

Féu estudis d’arquitectura i treballà com a dissenyador gràfic, però es donà a conèixer pels seus còmics realitzats amb traç elegant i economia de mitjans El seu personatge més conegut és Valentina , protagonista d’episodis on l’erotisme és un dels principals elements

Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca

Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí

Frare trinitari, pertangué al cercle preillustrat valencià del marquès de Villatorcas Publicà alguns sermons però la seva obra més important és la Biblioteca valentina , repertori biobibliogràfic molt influït pels de Nicolás Antonio Els primers plecs foren publicats el 1695 el 1703 l’edició era pràcticament acabada, però per pressions internes de l’orde no aparegué fins el 1747, amb un complement de fra Ignasi Savalls Conté més de set-cents autors

Fou degà de la catedral de València 1954 i vicari general, i també director del Centre de Cultura Valenciana Estudià les obres de l’humanista valencià Joan Baptista Anyes Los tiempos del pontificado de santo Tomàs de Villanueva vistos por un poeta latino del siglo XVI , 1959 El código Panthalia , 1962 i els himnes litúrgics de la seu valentina De poesia sacra latina seu de hymnis liturgicis Ecclesiae Valentinae , 1925

Fill de Stefano Visconti, senyor d’Arona, i de Valentina Doria Heretà, amb els germans Matteo II i Galeazzo II, la senyoria de Milà de l’oncle Giovanni I, la qual acabà tota a les seves mans El 1355 fou nomenat vicari imperial Lluità contra el papa, que l’excomunicà El 1371 fou destituït del vicariat imperial El 1385 fou capturat pel seu nebot Joan Galeàs I, comte de Vertus, que l’empresonà

Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís de Mur mort vers el 1408, baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília 1392, fou pare de cinc fills Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només deixà una…

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà