Resultats de la cerca
Es mostren 1058 resultats
assegador de Llíria
Ramaderia
Carrerada que travessa el Camp de Túria pel centre i que prové del Sistema Ibèric.
Ruta tradicional dels ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb-Requena, arriba fins a les marjals del Puig, Puçol, etc Horta
emissora local
Emissora radiofònica o televisiva d’àmbit geogràfic delimitat per l’extensió de la ciutat o poble des d’on emet.
En alguns casos, la zona de cobertura excedeix aquests límits, especialment allà on no hi ha altres emissores similars operant a localitats veïnes
estomatitis
Patologia humana
Inflamació de la mucosa bucal.
Pot ésser primària , si apareix directament a la boca, o secundària , si és deguda a infeccions veïnes o generals o a intoxicacions endògenes o exògenes
contrast
Fonètica i fonologia
Trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes en un context qualsevol.
El terme fou emprat pel Cercle Lingüístic de Praga i per AMartinet
coalescència
Lingüística i sociolingüística
Canvi fonològic que afecta la contracció de dues vocals veïnes en una de sola.
Per exemple, la monoftongació del tipus au > o auru > or
corona de reina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, amb una roseta de fulles basals d’1,5 a 3 cm de llarg, espatulades i terminades en punta.
Fa una inflorescència de 20 a 30 cm d’alçària, de flors blanques puntejades de carmí Creix als conglomerats calcaris de Montserrat i de les muntanyes veïnes
ciclotema
Geologia
Dipòsit sedimentari, que generalment conté carbó, que es repeteix cíclicament en una sèrie, marcant el ritme de sedimentació.
Els ciclotemes poden ésser originats per una repetició de moviments de subsidència en l’àrea de sedimentació, o d’alçament de les àrees veïnes, o per fenòmens climàtics
Mbabane
Ciutat
Capital d’Eswatini i del districte de Hhohho.
Situada a l’W del país, gaudeix, gràcies a la seva altitud 1143 m, d’un clima salubre Hi ha elaboració de paper i treball de la fusta, que hi arriba de les selves veïnes
Karaman-Oghlu
Dinastia turcmana que dominà (segles XIII-XV) la regió de Karaman, al S de l’Àsia Menor, com a emirat.
Amb capital a Laranda avui Karaman, s’enfrontà repetidament als mamelucs de Síria i d’Egipte, als francs de Xipre i a les tribus veïnes, fins que, a mitjan segle XV, l’emirat fou absorbit per l’imperi Otomà
afgà | afgana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment al centre, el sud i l’est de l’Afganistan, on és anomenat, també, paixtu i on constitueix el grup ètnic més nombrós.
Els afgans, alts i de pell clara, també habiten les zones veïnes del Pakistan on són anomenats pathans i de l’Iran De vida nòmada o seminòmada,es dedican a la ramaderia camells, ases, alguns cavalls, són de religió musulmana